l'home és un animal de costums

Alguns ho sabeu, els altres ho sabreu ara, però un dels reptes que tinc és escriure, durant un any, un post cada dia. Acostumo a fer-ho els matins, tan bon punt m'he llevat i la Nespresso m'ofereix un petit plaer en forma de cafè. Si els llençols se m'han enganxat sense poder fer-hi res el bloc l'escric a l'hora d'esmorzar quedant-me al despatx enlloc d'anar al bar (ho dic perquè veieu que no inverteixo hores de la meva feina en fer aquests escrits).

Aquests dies que hem estat de pont he hagut de canviar els costums...i això costa. A Quart vaig donar de baixa l'internet, per tant, o he hagut de manllevar el wifi de la meva germana i cunyat o bé he escrit (diumenge) el bloc a casa dels meus pares, just al lloc on fa anys em passava hores i hores (o potser no tantes) estudiant; sigui com sigui he hagut de canviar els hàbits i això no és una cosa que, com a científic, m'agradi.

Potser això últim no té una correlació massa alta però crec que els científics (bé, jo sóc biòleg de formació) acostumem a ser gent força rutinària, sense fer servir rutina com a sinònim de monotonia eh?. Per això, aquests dies que no he pogut seguir amb la rutina habitual, he trobat que m'ha faltat alguna cosa...i aquí em teniu, quan amb prou feines queden 40 minuts per acabar el dia escrivint el post diari.

Ara ja sóc a Roses, o sigui que demà crec que recuperaré els hàbits habituals i em tindreu aquí puntual (més o menys) escrivint ves a saber què...depèn com m'aixequi.

Apaaaa, bona nit i tapeu-vos.