redescobrint casa meva

Aquest pont l'estic passant a Quart, bé, l'estem passant ja que obviament la Montse i els nanos han vingut; de fet, va ser idea de la meva dona. La vida ara la tenim muntada a Roses i no és fàcil moure'ns cap a Quart, on encara hi mantinc la casa.

No és fàcil perquè els 65 km de distància que hi ha entre Roses i Quart, quan tens dos nens petits, s'estiren com un xiclet. Si a aixòi li afegim que durant anys he tingut els caps de setmana hiperocupats amb el bàsquet fa que no hagi estat senzill el poder venir aquí. Per això, quan la Montse m'ho va proposar vaig tenir dos pensaments: el primer, una alegria immensa i el segon...faria falta que una brigada de neteja envaís casa meva i fer una neteja a fons.

Ara estic al sofà assegut, "xuclant" el wifi dels veïns (ma germana i cunyat), amb els nens dormint (l'Oleguer en un llit nou, que fa tres anys que tenim però que no havia estrenat mai encara) i la gata, sempre la gata, entremig de la Montse i jo...i penso que ha valgut la pena estar dues setmanes invertitnt cada tarda en fer una neteja a fons. Com dic sovint jo faig al revés de la gent, que viu a l'interior i se'n va a una segona residència a la platgeta...

Un altre dia us descriuré com és casa meva, avui no estic inspirat i encara vull fer una mica de feina ara que m'he pogut connectar a internet...si, ja sé el que em direu, no sé desconnectar...potser és que tampoc ho necessito..de moment.

Ahhh i quan volgueu passeu per casa...aprofiteu que ara està neta!!!!