Els que em coneixeu sabreu que no sóc pas un amant dels gats (ni molt menys!!!), podríem dir fins i tot que és dels animals que menys m'agraden; però ja fa uns anys, quan vaig conèixer la meva dona, la Tramuntana ja li feia companyia, per tant, clar, m'havia de quedar amb el pack. A més, tal com l'anomeno jo (a la gata) és una "pija", només menja delicatessens i, quan marxem uns dies, la gata ve amb nosaltres.
Així doncs, en aquest pont que estem passant a Quart, la Tramuntana va deixar el seu piset a Roses per venir a una casa que no li era del tot desconeguda perquè ja havia vingut en altres ocasions. És això el que ens va estranyar més quan al vespre va mostrar un caràcter del tot agressiu. Es va apoderar del llit nostre i fins que la Montse, la meva dona, no la va fer fora d'allà no hi havia manera que es mogués de sobre el llit. Això si, aquest fet encara va fer que augmentés la dosi d'agressivitat, i allà ens teniu: la meva dona a dalt que no podia baixar, la gata al mig de l'escala bufant i fent gestos agressius, i un servidor abaix oferint-li menjar (des de la distància) a veure si es movia. I no hi havia manera. I les pizzes refredant-se...
Al final la meva dona es va armar de valor i amb la tapa de vímet del cubell de la roba bruta fent-li d'escut a les cames va baixar l'escala. Ep, siiii ja sé que la història l'escric jo i que podria tirar-me floretes i dir que la vaig salvar, jo a més que fa un temps vaig treballar amb serps, llangardaixos, etc... però no, jo em vaig quedar al pis de baix per dos motius: a) la gata és de la meva dona no? i b) algú s'havia de quedar vigilant les pizzes...(ejem)
Es curiós com un animal manyac com és la Tramuntana (ho reconec) i que està farta d'estar al costat nostre al sofà compartint espai, en un moment, mostri aquest caràcter tan agressiu, però ben mirat, si nosaltres en un embús de trànsit insultarem fins a la sacietat l'espavilat que se'ns vol colar, que no farà un animal quan el treiem del seu entorn?
Molt divertit aquest post del dia!!!
ResponElimina:-)