Avui és 3 de desembre, i això significa doncs que és l'aniversari d'algú que conec. Fins aquí res d'especial...amb la de gent que hi ha al món anant bé avui és l'aniversari de milions de persones no? I, segurament, també és l'aniversari d'algú altre que conec...doncs a què ve el post d'avui?
Doncs que això de la memòria és ben curiós. La persona que fa els anys avui és l'Olga, una companya de feina que vaig tenir quan feia extraescolars a l'escola del Pla de Girona...i això fa més o menys...uns 6-7 anys crec. D'ençà aquells anys, amb l'Olga només ens enviem 2 sms a l'any, jo pel seu aniversari i ella pel meu aniversari; bé, dic mentida, un dia ens vam veure al Bahaus...farà uns 3 anys...
Ahhh, potser ho havia d'haver dit abans perquè de malpensats el món n'és ple...entre l'Olga i jo no va passar res eh? Nooooo jaaaaaa, negueu-me que algú de vosaltres ja estava pensant en aquesta opció...
En fi, que és ben curiós com cada any pensem en felicitar-nos quan, per circumstàncies de la vida, no ens podem considerar ni amics, o com a mínim no exercim com a tal...perquè si el contacte són 2 sms a l'any... I en canvi no me'n recordo de l'aniversari d'altres amics o familiars, no me'n recordo de la matrícula del meu cotxe, ahir no em vaig enrecordar de tancar la calefacció de la meva casa de Quart, etc...
Potser l'Eduard Punset tindrà l'explicació a aquest fenomen, que em passa a mi però que d'alguna o altra forma ens passa a tots; o potser jo ja la sé l'explicació per haver-ho llegit en algun lloc o haver-ho escoltat...però no me'n recordo.
entre l'olga i els somnis... no sé què diria Freud...
ResponElimina