dimecres, 9 de març del 2011

els bons entrenadors

Els bons entrenadors són els que treballen sempre pensant en el demà, la glòria d'un dia pot ser el fracàs en el dia següent...i, una frase que m'encanta: "l'elogi debilita".

Els bons entrenadors intenten fer cultura de l'esport; han d'intentar crear models i ser, ells mateixos, models també. Hi ha molta gent que s'emmiralla en l'esport professional i de fet, ja que els esportistes professionals són, en gairebé tot, uns privilegiats, haurien de ser responsables d'aquesta "funció" en certa part educativa que tenen.

Un bon entrenador ha de ser autocrític, ha de buscar l'excel·lència, ha de ser incansable en la recerca de la millora.

Això i moltes coses més ha de ser un bon entrenador.

Jo, com a entrenador que sóc, tinc una mena de fixació en fixar-me en els entrenadors, en el bo i en el dolent. Suposo que és defecte professional. Acostumo a tenir la meva pròpia opinió (en la majoria dels casos externa perquè no els conec personalment) de cada un d'ells, de com es comporten, de com parlen, etc... Puc coincidir o no amb la majoria. Obviament coincideixo amb tothom amb el tema Guardiola, però, per exemple, a mi en Messina (ex-entrenador de bàsquet del Real Madrid) m'agrada; coincideixo amb la majoria en el tema de Mourinho però no amb l'Ivanovic al que considero un molt bon entrenador. I així podríem anar posant exemples i exemples.

Ahir se'm van esvair els dubtes sobre un entrenador al que la majoria de la gent tenia per un gran "gentleman"; l'entrenador de l'Arsenal, l'Arsene Wenger. Com pot un entrenador, després de que el seu equip no hagi xutat ni una sola vegada a la porteria contrària, culpar a l'àrbitre de la derrota? La roda de premsa posterior al partit d'ahir va ser antològica; de llibre, de manual, de com no ha de ser una roda de premsa d'un bon entrenador (repasseu els punts del principi del post). Va tenir la barra de dir que si l'àrbitre no hagués expulsat el seu jugador haurien guanyat el partit.

Per altra banda, en Pep; interpel·lat davant la reacció del seu col·lega de banquetes va etzibar un "té raó, si ell fa aquesta lectura de partit està en el seu dret de fer-la; a nosaltres allà ens van passar moltes coses i vam estar al dia següent repassant el partit per veure on podíem millorar". La putada per en Pep és que, de tantes vegades que s'ha de mossegar la llengua per no dir el que realment pensa li acaba sortint la mala llet per la columna...crec que haurà de denunciar a Mourinho, Wengner (i d'altres que vindran per pura enveja del de Santpedor) com a causants de la seva hèrnia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada