diumenge, 20 de març del 2011

operació militar

Complicada la situació a Libia. Ahir, per fi, es va produir el que semblava inevitable de feia uns dies: la intervenció aliada sobre les tropes i punts militars estratègics del règim de Gadafi.

Una intervenció militar (una guerra, vaja) no ha de ser mai una situació volguda ni desitjable, i no seré jo qui les defensi; ara bé, tot té un límit i, crec que en aquesta situació no hi havia pla B. Ara, com era d'esperar, han sortit veus molt crítiques amb la intervenció considerant la mateixa una reedició de les intervencions a Irak o Afganistan. Jo, de primeres, hi veig unes diferències bàsiques: a nivell de "legitimitat" (ho poso en cometes eh?) la intervenció sobre Líbia responen a uns mandats de la ONU, resolts en Consell de Seguretat, mentre que a Irak aquest acord previ no va ser-hi mai. A més, en aquest cas no hi ha tropes de terra, tropes d'infanteria sobre el terreny, els atacs doncs són aeris i selectius amb la clara missió de destruir punts estratègics militars del règim libi així com assegurar un tancament de l'espai aeri i, desarbolar d'aquesta forma el principal mètode que fèia servir Gadafi per bombardejar els rebels.

Sé que hi ha interessos amb Líbia (petroli), sé que fa uns anys al terrorista Gadafi se li reien les gràcies, se li feien abraçades i se li permetia que muntés la seva haima davant els palaus presidencials quan hi anava de visita oficial. Però perquè hagi passat això s'ha de deixar d'intervenir quan així ho demanen, recordem-ho, des del mateix poble libi? No sé si els aliats posen per davant els criteris humanitaris que els econòmics (m'agradaria pensar que si però tinc els meus dubtes), però l'important, al cap i a la fi, és que el boig coronel Gadafi no segueixi matant impunement: recordem que va amenaçar d'entrar casa per casa de Bengasi (població controlada pels rebels) i matar aquells que tinguessin armes o fossin de l'oposició al seu règim.

No és una situació agradable però, hi havia alguna altra alternativa? Cada cop estic més convençut de que no. Si Libia no fos el principal productor de petroli la intervenció hi seria igual?  ho dubto. No sóc tan ingenu, si no com és que no s'ha intervingut en molts altres conflictes amb genocidis similars? Però, per una vegada, estic content que el món no hagi girat la vista i fet com si res i s'hagi adoptat una resolució quasi unànime en la decisió de l'atac; quasi unànime perquè, sabeu quin és el primer país que ha criticat aquest fet? Xina, paradigme del respecte pels drets humans...(ejem ejem).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada