entrenar

Va ser molt interessant la reunió d'entrenadors a la que vaig assistir ahir. Us poso en antecedents, actualment entreno al Club Bàsquet Roses, el club del poble on resideixo. És el segon any que entreno allà i encara més content i motivat que l'any passat. Enguany seguiré portant l'equip senior femení i m'encarregaré també de coordinar l'escola de bàsquet del club, una cosa que em fa especial il·lusió.

La reunió d'ahir va ser la típica que organitzen els coordinadors, en el nostre cas l'Albert i l'Esther, i on ens marquen una mica les directrius de cara a la temporada de comença. Són reunions necessàries i on sempre pots extreure'n detalls interessants. I ahir no va ser menys.

Vaig quedar sorprès com hi ha entrenadors que no es preparen els entrenaments. Haig de reconèixer que jo, fa molts anys, algun cop havia anat a l'entrenament pensant, en el camí cap al pavelló, què faria (o més greu encara, durant l'execució d'un exercici pensava què podria fer com a exercici següent); curiós, ara que tinc més recursos i experiència com a entrenador, sóc incapaç d'anar a un entrenament sense haver-me preparat el que haig de fer. Em sento com indefens. Un entrenador crec que ha de tenir la sessió programada, obviament amb capacitat de flexibilitat si cal ajustar alguna cosa, però un guió hi ha de ser-hi. L'Albert va insistir amsb això; tant de bo li fassin cas.

Dos detalls més interessants: tema puntualitat i vestimenta. Els entrenadors som models (no per guapos, si no perquè els jugadors, sobretot els més joves, imiten comportaments) per tant els hàbits cal que siguin els adequats. La puntualitat és un d'ells. És important que els entrenadors siguem puntuals, només així podrem exigir que els jugadors també ho siguin. I més o menys el mateix passa amb la vestimenta. Els entrenadors hem d'anar vestits com cal; segons la meva opinió, als entrenaments s'ha d'anar amb roba d'esport i al partit amb equipatge, si n'hi ha, de club. Aquest any els entrenadors tindrem un polo negre pels partits i els jugadors un de verd. Important, pot semblar insignificant però per mi és important: la sensació d'equip s'ha de transmetre amb cada detall.

Són tres pinzellades que van recalcar en la reunió...a veure si els entrenadors els farem cas; seria una forma immillorable de començar la temporada.

tendinitis

Vet aquí el veredicte de la meva lesió al genoll. En principi un alleugeriment, dic en principi, perquè fins que una lesió no es curi sempre és una lesió.

Ahir tenia cita amb el doctor; uns instants abans havia anat a recollir la ressonància magnètica que m'havien fet fa uns quinze dies. No em vaig poder estar i mentre era a la sala d'espera vaig llegir l'informe. Ho deia clar: "tendinitis del rotuliano anterior" (estava en castellà, si; serà que sembla més important un informe escrit en castellà?). Amb l'informe, escuet, s'hi acompanyava un DVD amb imatges. També duia amb mi les radiografies, però aquestes ja les havia revisades a casa i no hi havia vist res d'estrany: no és que sigui un entès en interpretacions de les radiografies però com que em van fer raigs X als dos genolls, comparant, no es veia cap anomalia.

Un copo dins la consulta del dr. León el primer que va fer va ser mirar radiografies mentre anava carregant-se el DVD amb les imatges de la ressonància al seu portàtil. Després de comprobar que, efectivament, a nivell ossi tot estava correcte, ens vam posar a veure les imatges. Parlo amb primera persona del plural perquè molt amablement va girar el portàtil perquè els dos veiéssim les imatges. Evidentment ell anava comentant el que veia i jo anava assentint amb el cap com si hi entengués alguna cosa; una cosa que m'agrada d'aquest metge és que se li nota passió en la seva feina, i et va explicant les coses com per fer-te partícep d'allò.

Quan va emetre el seu veredicte va "comprovar-ho" amb l'informe (no l'havia llegit, intueixo que expressament, fins llavors). L'únic punt de conflicte és que ell creu que la tendinitis és del quadriceps, és a dir, una inflamació del tendó que uneix el fèmur amb la ròtula, amb el genoll. Aquesta inflamació, fins i tot, com que fa temps que l'arrossego, estava començant a produir una calcificació.

Tractament: estiraments + estiraments + estiraments + sessions de fisioteràpia (15, a 3 per setmana) fent sobretot massatges + electroestimulació...ahhh i un antiinflamatori...i res de còrrer com a mínim fins d'aquí a 6 setmanes que hagi de tornar a veure el doctor.

6 setmanes!!!! això vol dir afegir un mes i mig més a la meva inactivitat, ja que em va dir que d'esport no fes res...al que jo li vaig dir: res de res? Bé, natació, això si que ho pots fer, em va dir; però ni còrrer, ni bici, ni tennis...doncs res, farem bondat i ens dedicarem a nedar...perquè un mes i mig més sense esport no l'aguanto!!!!

les lesions

La paraula "lesió" és una paraula maleïda per als esportistes. Si un actor en un escenari té pànic a quedar-se en blanc, si un escriptor tem a quedar-se sense idees davant d'un full en blanc, un esportiste té la mateixa por a caure lesionat.

Sovint no és pas pel dolor (tot i que, clar, depèn de la lesió) sinó que la lesió acostuma a implicar una sortida de la dinàmica d'equip (si es forma part d'un d'ells), acostuma a provocar una pèrdua més o menys greu de l'estat de forma, etc...

Si l'esport és individual (tennis, atletisme, natació...) la cosa s'agreuja ja que ningú pot substituir-te i lesionar-se pot fer que hagi de renunciar a participar en una gran competició per a la qual portava molt de temps preparant-se.

Jo no sóc esportista professional, obviament, als 36 anys, ja se'm va passar l'arròs en aquest aspecte, però els que m'aneu seguint al bloc i els que em coneixeu sabreu que d'uns mesos ençà m'ha enganxat fort això de fer esport de nou i vaig a còrrer regularment, participo en curses populars i tinc reptes més o menys propers i més o menys abastables. I ara m'he lesionat.

Ja feia dies que em feia mal el genoll dret, però diumenge, en tornar de còrrer els 13 km que tocava vaig haver de pujar a casa, un primer pis, en ascensor. No pinta massa bé. He estat mirant per internet (si si, ja sé que no tot el que surt és cert, però tampoc tot és fals) i pel dolor que tinc sembla lligament. En altres moments he patit altres lesions i acostumo a tenir un llindar de sensibilitat al dolor prou gran com per seguir més o menys amb l'activitat normal. Però entre que és genoll, i que tinc uns antencedents familiars on ja he vist que és el patir per aquestes articulacions i que un pensa que és millor les lesions tractar-les a temps, he decidit aquest cop fer el que cal i demanar hora pel metge.

Els moments per lesionar-se mai són bons, ara, en 10 dies, tinc una cursa de 10 km i el metge és dilluns que ve. Suposo que em dirà ressonància magnètica i descans...sobretot aquesta última paraula en la setmana de la cursa és temuda al màxim...o sigui que ja veurem el que passarà.

Mentrestant aquesta setmana he fet un canvi radical de plans, per intentar no perdre l'estat de forma (si és que en tinc) estic fent tot d'entrenaments sense carregar-me més el genoll: dilluns, ahir i demà farem natació i avui probaré una cosa nova al gimnàs que es diu TBC, diuen que és tonificaicó i exercicic aerobi combinat...demà us ho explico.

`Farem bondat aquesta setmana tot esperant la visita al traumatòleg dilluns vinent i després, segons el que em digui, igual estaré una setmaneta que no li faré massa cas...que toca cursa, però només una setmaneta eh?

els suplements

No faig referència als extres que surten als diaris en diumenge (tot i que potser un dia en parlo perquè a vegades acaba semblant que el diari acompanya el suplement). Parlo dels suplements que a vegades es prenen per compensar la falta d'alguna aliment a la dieta o bé per potenciar els efectes d'altres nutrients.

Sigui dit per endavant (per si algú de la COPE m'escolta) que cap d'aquests suplements causen doping, més que res per si a algú se li havia passat pel cap impugnar els meus resultats en curses (jeje). I és que fa uns dies que m'he acabat decidint per prendrem dos tipus de suplement, aconsellat tant per articles tècnics com per gent que té més experiència que jo en aquest camp.

L-Carnitina. Aquest és un suplement que serveix per diverses coses. Dins el món cardio-vascular en un suplement que es considera un "quemagrasses", això és, que bloqueja la via del glucogen i fa que en l'activitat física es cremi primer la grassa, això fa que el glucogen es mantingui més estona en el múscul i, per tant, s'alenteixi l'aparició de la fatiga. Obviament prendre L-Carnitina no aprima, si de cas potencia el treball aeròbic que facis. Diuen també que protegeix de l'activitat oxidativa del cos i que protegeix de l'estrés provocat per l'alcohol i l'envelliment (tampoc uns penseu ser Benjamin Buton amb aquestes càspsules, eh?).

Glucosamina. Me la prenc amb complex de condroitina. Ambdós es troben, de forma natural, a les "closques" (exoesquelet) dels crustacis. La glucosamina és una substància natural que intervé en la formació del cartílag i que ajuda a aliviar el dolor i la inflamació de les articulacions...i com que el genoll dret fa temps que em fa la guitza... Obvi que això no  m'estalviarà la visita al metge...però ja se sap que el primer que em dirà el metge (i m'estic avançant al criteri que faci servir) serà: "deixa de còrrer" i com que en 15 dies un té una nova cursa de 10km i en més i mig una mitja-marató (encara no he desistit de la idea) doncs fa que no pugui estar sense còrrer fins que vagi a veure el doctor.

En fi, com acostuma a ser normal, els efectes dels suplements no es produeixen en seguida, cal perseverar i agafar-se com un hàbit anar prenent la dosi correcta d'aquests suplements...i per si algú em veu còrrer amb pastilletes amunt i avall: tranquils que no m'he convertit en pastillero.

la llei de Murphy en el corredor

Hi ha pocs esports i activitats físiques que requereixin tant poca preparació/material com el running; de fet, unes bones bambes (tema peus és molt important) i roba còmoda i apa, som-hi a fer esport.

També és veritat, però, que els esportistes, malgrat siguem amateurs, tenim el nostre propi ritual adquirit a partir de repetir moltes vegades hàbits propis a l'hora de realitzar l'activitat o bé curioses manies adoptades des del dia que aquell entrenament ens va sortir bé o vam tenir èxit en tal o qual cursa.

Ahir tocava entrenament. Estic seguint un pla que m'ha de portar a superar, amb èxit, una mitja marató que s'ha de fer a Girona el 8 de maig. Segons el pla em tocava una tirada llarga (molts kilòmetres a ritme suau) de 11 km a 6'25'' el km. Mal dia ahir a priori perquè a l'habitual pizza de dissabte vespre hi havíem d'afegir el dinar familiar que vam tenir ahir que, malgrat no ser excessivament copiós, si que hipercalòric ho havia estat (pica-pica, pollastre a l'ast i gelat i bronwnie i coca de postres).

Però bé, tocava còrrer i encara amb més raó per la necessitat de cremar les calories ingerides de més. 18:40h i surto de casa, amb les malles llargues i el paravents a sobre de la samarreta tècnica i és que a Roses porta tot el dia bufant un fort vent, no hi ha cosa que emprenyi més als corredors que el vent, i més si és fort i a ratxes com el d'ahir. Enfilo passeig marítim avall i no havia arribat ni al km1 que començo a notar "flato", primer unes punxades lleugeres, després s'intensifiquen al mateix temps que van apareguent nous punts on noto les punxades...però fins a quants punts podem notar les punxades del flato?

Kilòmetre 3 de cursa i el meu mp3 es queda sense bateria. Ostres!!! Jo em pensava que el portava carregat del dia anterior però ja veieu, estava equivocat. M'encanta escoltar música mentre corro. Al meu mp3 hi porto pots menys que una antologia del heavy...de Gun's'roses a Iron Maiden, passant per versions heavys de Beach Boys, la força de Metallica o alguna cançó aïllada de Bruce Springsteen i U2. Doncs res, em queden per davant 8 llargs km sense la companyia d'aquests astres.

Lo més fotut, però, està per arribar. Queda molt poc, un kilòmetre mal comptat. El ventre m'està apretant; malgrat abans de còrrer ja havia anat de ventre (perdoneu la sinceritat en aquest moment eh?) els moviments causats pel còrrer ja feien efectes laxants...i, perdoneu la comparació eh?, però era com les contraccions; si si les meves particulars contraccions es donaven cada cop més sovint, duraven més i amb més força....en resum, que vaig arribar just a casa, molt just (m'havia plantejat, ja que corria pel passeig marítim fer una pausa evacuadora a la sorra...però el civisme va poder més).

Això si, malgrat tot, entrenament completat i amb èxit, malgrat que en Murphy no volia (o potser si i totes aquestes dificultats no eren si no reptes nous a superar?).