les lesions

La paraula "lesió" és una paraula maleïda per als esportistes. Si un actor en un escenari té pànic a quedar-se en blanc, si un escriptor tem a quedar-se sense idees davant d'un full en blanc, un esportiste té la mateixa por a caure lesionat.

Sovint no és pas pel dolor (tot i que, clar, depèn de la lesió) sinó que la lesió acostuma a implicar una sortida de la dinàmica d'equip (si es forma part d'un d'ells), acostuma a provocar una pèrdua més o menys greu de l'estat de forma, etc...

Si l'esport és individual (tennis, atletisme, natació...) la cosa s'agreuja ja que ningú pot substituir-te i lesionar-se pot fer que hagi de renunciar a participar en una gran competició per a la qual portava molt de temps preparant-se.

Jo no sóc esportista professional, obviament, als 36 anys, ja se'm va passar l'arròs en aquest aspecte, però els que m'aneu seguint al bloc i els que em coneixeu sabreu que d'uns mesos ençà m'ha enganxat fort això de fer esport de nou i vaig a còrrer regularment, participo en curses populars i tinc reptes més o menys propers i més o menys abastables. I ara m'he lesionat.

Ja feia dies que em feia mal el genoll dret, però diumenge, en tornar de còrrer els 13 km que tocava vaig haver de pujar a casa, un primer pis, en ascensor. No pinta massa bé. He estat mirant per internet (si si, ja sé que no tot el que surt és cert, però tampoc tot és fals) i pel dolor que tinc sembla lligament. En altres moments he patit altres lesions i acostumo a tenir un llindar de sensibilitat al dolor prou gran com per seguir més o menys amb l'activitat normal. Però entre que és genoll, i que tinc uns antencedents familiars on ja he vist que és el patir per aquestes articulacions i que un pensa que és millor les lesions tractar-les a temps, he decidit aquest cop fer el que cal i demanar hora pel metge.

Els moments per lesionar-se mai són bons, ara, en 10 dies, tinc una cursa de 10 km i el metge és dilluns que ve. Suposo que em dirà ressonància magnètica i descans...sobretot aquesta última paraula en la setmana de la cursa és temuda al màxim...o sigui que ja veurem el que passarà.

Mentrestant aquesta setmana he fet un canvi radical de plans, per intentar no perdre l'estat de forma (si és que en tinc) estic fent tot d'entrenaments sense carregar-me més el genoll: dilluns, ahir i demà farem natació i avui probaré una cosa nova al gimnàs que es diu TBC, diuen que és tonificaicó i exercicic aerobi combinat...demà us ho explico.

`Farem bondat aquesta setmana tot esperant la visita al traumatòleg dilluns vinent i després, segons el que em digui, igual estaré una setmaneta que no li faré massa cas...que toca cursa, però només una setmaneta eh?