per fi s'ha acabat

Les curses de braus, les "corridas", han arribat a la seva fi, com a mínim aquí, a Catalunya. Un dels clàssics debats, enquistats com poc, han atiat últimament amb la decisió del Parlament de Catalunya de prohibir les curses de braus a tot el territori català. Voldria fer unes quantes consideracions al respecte, sobretot dirigides a aquella gent, poca (i segurament no lectora del meu bloc) que entenen que el que ha passat és una injustícia flagrant.

Recordem que la prohibició de les curses de braus va arribar al Parlament gràcies a una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), és a dir, que la gent del carrer, a partir de recollir i acumular signatures, van "obligar" els polítics a discutir i decidir sobre tal aspecte. I això, que hagi sorgit del carrer, ja li confereix una pàtina especial.

Pot haver semblat un debat identitari i aquí hem d'entonar el "mea culpa", bé, l'han d'entonar els polítics d'aquí. Perquè es prohibeixen les curses de braus i no els correbous? Doncs no ho sé, ja vaig deixar palès en un post de fa uns mesos que, si fos per mi, també s'haguessin prohibit perquè per a mi, no es prohibeixen les curses de braus per ser "espanyoles" sinó perquè fan del patiment d'un animal un espectacle. I els correbous són això també. Que no acaben amb la mort de l'animal? d'acord, però ningú no em pot negar que els animals pateixen.

Si que hi ha catalans aficionats als toros, no ho nego, però d'aquí a dir que Catalunya és taurina com resava moltes de les pancartes esgrimides pels pro-taurins n'hi ha un bon tros. Catalunya no és taurina, es demostra pel fet que en qualsevol enquesta que s'ha fet el percentatge favorable a l'abolició de les curses ha estat espectacular.

Tampoc em val l'argument de que els espectacles taurins ja s'anaven extingint, que no calia prohibir-los; i no em val perquè si que és veritat que les "corrides" haurien desaparegut, però de ja fa temps, si no rebessin les grans quantitats en forma de subvencions...per tant, a qui és que li interessa mantenir aquesta "fiesta nacional", qui és que en fa dels toros una qüestió identitària?

En fi, que Catalunya és anti-taurina i això, què voleu que us digui, m'encanta!!

turisme al Pallars

Com sabeu estic passant uns dies de vacances a Sort, capital del Pallars Sobirà. No tinc les dades aquí però segurament estem parlant d'una de les comarques menys poblades de Catalunya, sense anar més lluny Sort, la capital, no crec que superi els 5000 habitants.

Venim un parell de cops l'any i clar, amb els nens, les opcions de fer determinades coses s'escurcen, de fet, tampoc venim amb cap pretenció més que la de descansar i desconnectar del dia a dia. No obstant tampoc ens volem quedar tot el dia tancats al pis així que vam anar a l'oficina de Turisme comarcal a demanar informació sobre coses que podríem fer.

Cal reconèixer que la comarca ha fet un ferm pas endavant cap al turisme. La gent del Pallars havia viscut de la ramaderia, de l'explotació de la fusta, etc... i ara d'un temps ençà és el turisme la seva principal font d'ingressos.  És molt conegut tot el que fa referència als esports d'aventura amb la Noguera Pallaresa de protagonista (rafting, kayac, etc...) però ara també han millorat i molt tant l'oferta hotelera, com la gastronòmica, etc. Gairebé cada poble té, a més, els seus centres d'interés i museus/exposicions.

Del que hem començat a gaudir nosaltres aquesta setmana és de les rutes marcades. A l'oficina de turisme ens van proporcionar una sèrie de mapes de la zona, amb tot de rutes marcades des de les verdes (senzilles) passant per les grogues (intermitges), les vermelles (avançades) i les negres (travesses). Perquè us en feu una idea, a menys de mitja horeta en cotxe de Sort tenim més de 20 rutes senzilles per fer amb els nens (rutes de  2-4 km, amb poc desnivell, etc...). Ja n'hem fet un parell, bé, una i mitja, perquè en fer la segona ahir vam trobar que el camí estava tancat per una tanca electrificada per evitar que les vaques s'escapessin...i és que per molt que es vagin preparant pel turisme les vaques són les vaques...i que així sigui per molts anys.

callejeros viajeros a Sort

Sóc un gran seguidor de programes com "Callejeros", "Callejeros Viajeros", "Españoles en el Mundo", etc. potser perquè de moment els grans viatges els haig de fer "virtuals". Així doncs, és bon exercici fer un "Callejeros viajeros" des del lloc on un està...si vinguessin les càmeres a seguir-te un dia, a on els duries?

A veure, no sóc tampoc un gran coneixedor de Sort tot i que cada cop més ho vaig millorant, no en va potser he vingut ja 7 o 8 cops, un parell d'ells sol fa uns quants estius quan invertia una setmana sencera en aprofundir en la tesi i la resta amb la dona i els nens. El fet de venir amb els nens també limita, de moment, els llocs a visitar i les coses a fer (no fem de moment grans travesses i en canvi la zona dels gronxadors me la conec com el palmell de la mà).

Si hagués de portar les càmeres a algun lloc podríem començar pel riu, la Noguera Pallaresa és el vertebrador d'aquesta zona i realment qui ha donat al poble unes grans possibilitats en el turisme d'esports d'aventura. La zona per fer ràfting està aigües amunt però això si, al bell mig del poble hi ha un circuit permanent de piragüisme en aigües braves que fins i tot, l'any passat, va acollir els mundials de l'especialitat.

Podríem llavors anar a prendre un cafè a Casa Rateta, és una cafeteria/fleca/pastisseria situat al mig del poble i un té la intenció que és el bar de tota la vida de Sort. Òbviament no és l'únic, i sobretot al costat de la carretera nacional que creua el poble són diversos els establiments on aturar-se per prendre algun refrigeri a l'estiu o bé alguna cosa ben calenteta abans d'anar a les pistes d'esquí a l'hivern; però casa Rateta hi és de sempre.

Gairebé al costat de casa Rateta hi ha la Cafeteria/Restaurant  Pessets; a l'altra banda de riu i a uns 200 metres de distància hi ha l'hotel amb el mateix nom, però d'aquest lloc no us en puc donar referències. Si de la cafeteria/restaurant ja que hi he anat un parell de cops. Diguéssim que seria un local amb una mica d'aire d'alt standing (ep, només una mica, els preus són totalment accessibles), em refereixo a la decoració, a la carta de vins, etc...

No podríem marxar de Sort sense passar per la Bruixa d'Or, un clàssic. Ja en un post anterior l'hivern passat vaig estar parlant d'aquesta administració de loteria i de com han sabut rendibilitzar l'èxit. Ara fins i tot han obert una mena de botiga en col·laboració amb Turrons Vicenç de torrons, xocolates, bombons... etc. diversificar el negoci?

Podríem anar després a fer una volta per l'antic tram del riu, que passa pel mig del poble, i que ara és una zona ajardinada amb gronxadors per la mainada i amb una bona zona d'ombres que s'agraeix en els dies assolellats, i a molts més raconets que fan de Sort un bon lloc per anar-hi a passar uns dies. Capital de comarca però tranquil, amb coses a fer a l'estiu i a l'hivern, ideal per a excursionistes i parelles amb nens... bé, ja paro que semblo de l'Oficina de Turisme i ningú em paga per això.

bous polèmics

Avui escric un d'aquells posts amb els quals em puc esquitxar els dits, però bé, vaig començar aquesta història del bloc per tenir un punt de reflexió en veu alta, per tant, aquí estic. Dèia el d'esquitxar-me els dits perquè tinc bons amics que són de les Terres de l'Ebre i clar, no sé ben bé l'opinió que tindran del que diré jo ara però de ben segur que no serà massa coincident amb la meva.

Òbviament, del que vull parlar avui és dels correbous, bous embolats, etc..., tradicions taurines principalment de les Terres de l'Ebre. Sigui dit abans de tot que, com us podeu imaginar, el que diré aquí és com sempre una opinió personal meva, i feta des de la distància. Tot això bé arrel de la emissió ahir al 30 minuts d'un gran reportatge (com quasi sempre en aquest programa) sobr el seguiment d'aquestes tradicions, sobretot en l'últim any, des que es va aprovar la prohibició de les curses de braus (de toros) i, poc després, el "blindatge" dels correbous i similars.

El programa feia un recull d'opinions, tant a favor com en contra, de la pròpia gent de la terra (i d'alguns de fora) i explicava també tot el procés no només de com es fa un correbou o bou embolat (des de la vida del bou a la ramaderia fins a la preparació el dia de la festa) o, també molt interessant, com es viu la tradició a la Camarga francesa, de característiques similars a la de les Terres de l'Ebre però amb algunes particularitats que l'han fet més "ètica".

Si voleu que em mulli ho faig: no entenc aquesta tradició; bé, d'entendre-la ho puc fer perquè les tradicions venen de temps llunyans i s'ha anat transmetent de generacions a generacions; però ara ja fa uns quants anys que, per exemple, sabem que els animals pateixen i que un bou amb foc a les banyes (per molt que aquest foc no l'estigui cremant directament) s'estressa. Ara que es sap això cal seguir amb la festa? No es podria adaptar d'alguna manera?

 Per què es prohibeixen les curses de toros i no els correbous, només perquè en les curses de toros es mata l'animal després de la tortura? Aquí a l'animal se'l tortura però se'l deixa viu; millor? No ho sé, però no ho crec. Hi havia un ramader que ell mateix admetia que un cop els bous eren tornats a l'explotació moltes vegades no podien deixar-lo descansar massa dies abans de tornar a participar en un d'aquests espectacles vexatoris per ells; i també el veterinari en espectacles taurins ( i que evalua l'estat de l'animal després del correbou) admetia sense paliatius que l'animal patia. Per tant, si l'animal pateix cal que els homes gaudim amb això?

Les opinions a favor i en contra es poden succeir iniciant-se el típic debat de que els animals que mengem també pateixen...al que alguns respondrien que és per alimentació i no com a espectacle, etc etc etc... Jo sabeu que em sento molt català i orgullós 100% de ser-ho, però puc entendre els que pensen ara que es van prohibir les curses de toros no tant pel fet del patiment de l'animal sinó per una qüestió identitària i del que significa per les espanyes les "corridas de toros", perquè no veig tanta diferència entre un espectacle i altre, o ho prohibim tot o ho deixem fer tot, però voler contantar a tothom amb decisions salomòniques acaba significant sovint poc menys que una "patotxada".

MAT, ja ve ja ve

Ahir la "conna" política i empresarial catalana estava d'enhorabona, a Bescanó s'inaugurava el punt d'interconnexió nodal (o alguna cosa així). Bé nomenclatures a part, la MAT és una realitat i s'acosta innexorablement al sud de França.

Els que tingueu una sensibilitat ambiental més o menys difusa (o fins i tot inexistent) considerareu de ben segur aquesta MAT com a la salvadora pel benestar al que ens hem acostumat. Aires acondicionats, comandaments a distància, milers d'artilugis que cal carregar per lo efímeres que són les seves bateries...aquests i altres engendres depenen de l'energia elèctrica. Si a això li afegim el biaix poblacional, és a dir, que la majoria de la població viu a la costa, i que a més la font principal d'ingressos és el turisme (majoritàriament també de costa) fa que aquesta energia hagi doncs d'arribar allà on és necessària.

Pot això justificar la MAT? Per la majoria seria un si rotund, jo no ho tinc pas tant clar. Digueu-me idealista però voleu dir que en les energies renovables no trobaríem solució, com a mínim en part, a la demanda exagerada d'energia? Clar, per fer això caldria una aposta realment decidida per aumentar l'eficiència d'aquestes energies però mentre el futur (segons la meva modesta opinió) va per aqui, nosaltres ens limitem a anar trinxant més el territori, apa, i a callar.

Segur que tornarà a sortir aquest tema en un futur proper però ara us haig de deixar perquè curiosament necessito carregar la bateria del portàtil...sembla fet expressament no?