Per tant, avui no serà el cap que escrigui sinó que deixarem que siguin els sentiments, uns sentiments que precisament a ell li costa a vegades de mostrar.
És un llop de mar que per circumstàncies ha fet vida a terra ferma, per això, quan va poder va fer del "Mitjorn" el seu company d'estones de solitud a l'aigua; a vegades torna amb calamars, a vegades amb alguna sèpia, algun besug, tant li fa...l'important és l'estona que passa amb ell mateix i amb el seu amic, el mar.
Té màgia a les mans, dir que és un manetes és quedar-se curt. Cosa que s'espatlla cosa que hi posa solució; de fet, el taller que té a sota de casa podria ser com una botiga d'aquelles en la que hi trobes de tot...i si la radio que tens a casa s'ha espatllat, dins un envàs de iogurt de vidre reciclat i utilitzat com a recipient trobarà la peça a canviar, treta, potser, d'una radio vella llençada per un veí al contenidor més proper.
Des de ben jovenet ha treballat, molt, massa, tant que segurament ara el cos li vol tornar tots els excessos fets, que si mal al braç, que si a la cadera li hem de posar un "parxe", que si el genoll no s'arregla ni a la de tres...i qué? creieu que deixarà de fer alguna cosa per plànyer-se? No pas, ell ho farà, al seu ritme, però ho farà...i si no passeu-vos per casa seva i mireu com té l'hort, mireu com l'engalana per nadal, mireu totes les antiguitats arreglades i restaurades que té penjades a les parets..
Com tothom ha tingut a la vida bons moments i d'altres no tant, però el naixement dels seus primers nets l'ha rejovenit...ara ha deixat de ser el papa Àngel per ser l'avi Àngel,,,i per això avui segurament s'està esperant que els seus nets el truquin i el felicitin...no ho dirà a ningú, però ho està esperant.
I per això quan veig els seus nets penso que si jo, com a pare d'ells, els educo la meitat de bé que ho ha fet ell amb mi ja em donaré per satisfet...gràcies papa...i per molts anys!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada