De petit el meu pare col·laborava amb la cavalcada de reis, de fet, va fer de rei negre i quan jo tenia pocs anyets em va agafar a coll...us voleu creure que no el vaig reconèixer? ans al contrari, al vespre a casa només feia que dir-li a la mare que el rei Baltasar m'havia agafat a coll.
Recordo com el dia de reis despertàvem els pares. Ells, fins a les 9h feien el ronso (sobretot el meu pare) i ja em veus a mi (i posteriorment ma germana) fent temps per poder aixecar-nos i obrir els regals. Recordo estan al llit i jugant mentalment a comptar 60 segons i veure quant m'havia acostat a la durada real del minut (evidentment sempre comptava els segons massa ràpid).
Quan vaig descobrir la "crua" realitat, me'n recordo que no vaig dir-ho a casa, no fos cas que em quedés sense regals en aquells reis.
I ja de més grandet vaig començar a col·laborar amb la cavalcada de Quart. M'agradava. Malgrat cada any passéssim fred i sapiguéssim que mai seríem reis ni patges reials (perquè anaven a cavall i clar, eren els amos dels cavalls que es disfressaven de personatges principals). Després de la cavalcada l'Ajuntament ens pagava un sopar i així anava a dormir tard i a l'endemà seguien passant els reis a casa; amb els pares i la meva germana no ho hem deixat de fer mai. Fem cartes als reis i els "reis" duen algunes coses de les que hem demanat i algunes altres sorpreses...
Ara a la familia ja hi han uns patufets que agafen el relleu de la il·lusió per aquest dia, sobretot l'Oleguer que ja és conscient que aquesta nit algú ha entrat a casa sense el permís de ningú (tampoc feia falta si el que fan és deixar regals)...i és que hi ha algú que no li agradi rebre regals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada