dimarts, 18 de gener del 2011

la privacitat

Complicat unir els conceptes "privacitat" i "internet", seria un oxímoron com "intel·ligència"  i "militar"  (perdoneu si teniu algun familiar militar però és la combinació que em ve al cap quan surt la paraula oxímoron...és culpa del meu amic Martí eh?).

Avui per exemple en el bloc volia parlar d'una altra cosa, d'un aniversari, però la persona protagonista ha mostrat vàries vegades la seva reticència a sortir en escrits similars; és recelosa de la seva intimitat, cosa que evidentment respecto, malgrat no pugui compartir-ho al cent per cent.

Crec que amb la visió objectiva que ens donarà el pas del temps (potser no nosaltres, però si les següents generacions) l'aparició d'internet haurà estat un dels grans punts d'inflexió en la història de la humanitat, com ho van ser, al seu temps, l'aparició del foc, de la roda, de l'electricitat, etc... Avui en dia poques empreses no estan anunciades d'una manera o altra a la xarxa, podem fer gairebé totes les gestions on-line, els editors de les enciclopèdies en paper ho tenen magre (per cert, felicitats pels 10è aniversari, Wikipedia), els e-mails i ls xats s'han convertit en noves formes de comunicació, i ara amb les xarxes socials...

Per això, malgrat els esforços personals, d'una manera o altra acabes estan a la xarxa, i si no practiqueu allò que s'ha anomenat "egosurfing" (ja veieu que el llenguatge també s'adapta als nous temps): aneu a http://www.google.com/ i cliqueu el vostre nom i cognoms, a veure en quantes webs sortiu, a veure en quantes imatges hi sou representats...segur que sabíeu que sortiríeu tantes vegades? sigueu sincers...

Hi ha qui les coses les fa correctament; dissabte passat, al partit de bàsquet que vam jugar a Quart, un fotògraf que fa reportatges fotogràfics per l'equip local per després penjar les fotos a internet em va demanar permís per si podia fer fotos i després penjar-les. Dret a llei m'ho havia d'haver demanat per escrit i jo donar el consentiment però, siguem pragmàtics, quantes fotos s'hauran penjat a internet on surto jo sense que hagi donat el meu consentiment? Mentre no s'ataqui la dignitat de la persona (i acostumo a no perdre-la mentre estic entrenant) no hi veig cap problema.

Però com he dit abans tot es respectable, tant la gent que "ven" la seva intimitat (això si que no ho faria mai) com aquella que es tan recelosa, cadascú és resposanble dels seus actes mentre això no faci mal als que estan al seu voltant. Per tant, guardaré la intimitat de qui avui té coses a celebrar, com que tard o d'hora potser llegirà l'escrit ja es sentirà felicitada d'una manera o altra...i així tots contents, l'hauré felicitada via bloc però mantenint l'anonimat. Això si, una cosa que internet no pot pas substituir (i espero que mai ho pugui fer) és la calidesa de les relacions personals, per tant, ja miraré de felicitar-la en persona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada