dilluns, 10 de gener del 2011

de rebaixes

Intentaré amb poques paraules (perquè tampoc tinc massa temps) definir com de content (ironia) estic quan s'arriba a les rebaixes.

Ahir vaig anar de rebaixes; un suplici per una persona com jo que es compra la roba principalment al Decathlon (i tota de cop) o bé s'aprofita del bon gust de dona, germana i mare quan venen festes (aniversari, reis...). Haig de reconèixer i agrair a la meva dona que ho fés ras i curt; vam anar a Figueres a comprar roba bàsicament pels nens i sabia on havíem d'anar i la cosa fou més o menys suportable. Com que està de vacances ja hi anirà on i quan vulgui de compres, i és que jo amb poca cosa la podria ajudar; de fet, ni donar-li la meva opinió ja que, a partir de la tercera botiga visitada acabo dient a tot que si per marxar ràpid, em deu entrar claustrofòbia.

Les rebaixes sempre m'han semblat la proba més evidentment que ens enganyen com a xinos la resta de l'any. Em fa pensar en el regateix. Quan fa uns anys vaig anar a Istambul de viatge de fi de carrera recordo que no se qui em va dir que el regateig és l'art en que tothom queda content: el client perquè creu que ha fet el negoci obtenint un preu molt més reduït que el de sortida, i el venedor perquè realment, malgrat hagi baixat el preu, el negoci el fa igualment.

Doncs amb les rebaixes tinc un sentiment similar: si una cosa està rebaixada al 50% possiblement el client la compri pensant que ha fet el negoci de l'any...però si el venedor ho ven a aquell preu serà perquè segueix guanyant-hi diners encara que amb menys de marge no? I clar, si durant la resta de l'any el preu és el doble no ens estaran poc menys que timant? Bé, és una reflexió que deixo a l'aire.

Sigui com sigui ahir vam comprar a rebaixes i, el que és més important per a la meva salut mental: no em vaig estressar; segurament per dos motius: 1er el matí havia anat a còrrer (i fer esport ho cura tot) i, segon, el dia anterior (dissabte) vaig gaudir d'un passeig amb la Montse i els nens pel camí de ronda de Roses...i això si que és una autèntica medicina.

Vinga consumidors, a gastar i gastar que les talles bones s'acaben!!!!!

2 comentaris:

  1. Comparteixo la teva reflexió, el marge de benefici quan no són rebaixes deu ser brutal... Així de ric és el paio del Zara! Així que, jo intento comprar roba només per rebaixes. Ells encara tenen beneficis, si, però a mi em surt més bé de preu!

    ResponElimina
  2. jo m'he apuntat a un curs de patronatge... així només haig de visitar les botigues de roba a metres, que mai estan tant atiborrades com les altres

    ResponElimina