un dia "pedo"

Un títol una mica escatològic. Fa mooooolts anys passar una època en que comprava una revista per adolescents que es deia Superpop (tothom té un passat, com a mínim ho he confessat jajaja) i me'n recordo que hi havia un horòscop que et parlava de dia "super" quan havia de ser el millor dia de la següent setmana i dia "pedo" quan havia de ser el dia dolent.

I ahir més o menys va ser el dia "pedo" d'aquesta setmana. No és que passés res greu, tot són vanalitats, però mira, és un d'aquells dies que creus que tot va girat. Ja va començar de ben de matí. A mi, els caps de setmana m'agrada anar a esmorzar al bar, mentre llegeixo el diari o aprofito a escriure el bloc a un bar amb wifi arran de mar. Com que a vegades "em toca" anar a còrrer sacrifico, per dir-ho alguna manera, aquests 45 minuts de relax de bar per anar a còrrer i esmorzo a casa, ben aviat, perquè així cap a les 10h del matí la digestió estigui feta i pugui còrrer sense problemes.

Ahir doncs a quarts de 8 del matí un estava ja esmorzat...però per diferents circumstàncies no vaig poder anar a còrrer...primer revés!!! Ja sé que sembla una tonteria però quan tens un hàbit i segueixes un pla d'entrenament fa ràbia haver de perdre-te'l.

Dinar a casa els pares: uns macarrons boníssims i turrons que encara quedaven de Nadal. Com que aquest any havia estat dels que menys turrons havia menjat ahir va semblar que volia posar el rellotge a l'hora, o sigui que l'ingesta de macarrons i turrons va ser, de ben segur, excessiva i més tenint en compte que no havia fet esport, per tant, sense despesa de calories.

Ben dinat de rebaixes al Decathlon (ja vaig dir en un post anterior com m'agrada...ejem...ironia... anar de rebaixes). Com que en un parell de setmanes si tot va bé estaré fent un curset d'esquí de fons ahir em vaig haver de firar i comprar anorac i pantalons per anar a la neu...ostia a la targeta!!!

Després de partit a Quart; la bona notícia és que vaig retrobar-me amb força gent que feia temps que no veia, i menys en una pista de bàsquet (el nostre "hàbitat" natural)...són molts els anys que vaig estar entrenant a Quart, allà em vaig fer com a entrenador; ahir, però, hi anava com a entrenador de l'equip rival...i bé, els amics que vaig retrobar no tindran cap recança cap a mi, perquè els vam "regalar" la victòria fent un pèssim partit.

En fi, ens queda la pizza del dissabte, el remei per arregalar el dia...ostresssss...el forn de la casa de Quart no va!!!!!!!...menys mal que tenim un aparell per fer pizzes a la pedra i vam poder fer-nos-la igual!!! com a minim alguna cosa que acabés bé no?

Però com que jo soc optimista de mena avui diumenge segur que serà millor...ja ho veureu...de moment l'inici ja és prometedor...des de quarts de 4 del matí he compartit sofà amb l'Oleguer i la gata, i és que al primer li han agafat uns malsons aquesta nit...Em fa mal tot ara (la posició que he hagut d'adoptar al sofà no ha estat la que ens recomanaria un fisioterapeuta) però com a mínim els dits els he tingut bé per escriure el post. Una cosa feta.