una prohibició = un alliberament

Avui 2 de gener ha entrat en vigor la prohibició de fumar en qualsevol espai públic tancat, dit en paraules planeres, que als bars, restaurants i discoteques, entre altres, no es podrà fumar.

I no us amagaré que m'encanta aquesta notícia, em sap greu pels amics i amigues fumadors que tinc, però com a mínim hi ha una llei que vetlla una mica pel respecte entre tothom. Aquest és un debat que aixeca passions, tant a favor com en contra; intentaré ser el més racional possible i entrar a donar la meva opinió.

Per què ho considero una bona notícia? Des d'un punt de vista egoista, ara quan vagi a fer la meva sessió de cafè de bar no tornaré a casa com si hagués estat al costat d'una màquina de fum; a més, amb la dona i els nens podrem anar tranquilament a prendre un refresc sense que ells ensumin fum tota l'estona.

Sé que els fumadors diran que se'ls coarta la seva llibertat, però, segons la meva opinió, la llibertat d'un s'acaba quan molesta al del seu voltant; ahir sentia un dels molts ciutadans anònims entrevistats en reportatges dels telenotícies que deia que estava d'acord en que els fumadors, atenent al seu respecte vers els altres, no fumessin davant no fumadors, però que estava en contra que es regulés per llei...i la meva pregunta és: i si el fumador no té aquest respecte, que ha de fer el no-fumador, fotre's no?

És veritat que moltes vegades el fumador pregunta si no molesta que fumi, però, no ens enganyem, normalment ho diu quan ja esta encenent la cigarreta com donant per suposat que els no-fumadors assentiran...i si un d'aquests diu molt amablement que si que li molesta la cara del fumador és un poema, com si el no-fumador fos un quisquillós.

Estem parlant de salut (això és obvi) però també de convivència...no vull donar consells a ningú però, fumadors, us canvio una cigarreta vostra per 5 minuts de fer esport...veureu com amb els temps això us enganxarà més, i aquesta si és una bona droga que no mata, ans al contrari, dona vida.