Sigui com sigui és curiós veure com les revolucions s'estenen com una taca d'oli, i benvingut que així sigui. Si el poble es revolta contra qui l'ha estat oprimint durant anys i anys és per alguna cosa; i no defenso la violència que consti, si de cas defenso que cada poble pugui viure amb uns mínims, i que la tirania d'uns pocs no passi per sobre dels drets humans de la majoria.
Si la guerra del Golf (invasió de Kuwait per part d'Iraq, uns ens recordeu?) va ser la primera guerra que es va retransmetre en directe, per l'amplia cobertura que en van fer els mitjans, aquestes revoltes les podríem anomenar les primeres revoltes 2.0, ja que moltes vegades ha estat la xarxa el mitjà que han fet servir els ciutadans per organitzar-se, sovint sense líders clars, en les protestes que han dut a terme.
I com és que tot això ha esclatat ara? El règim tunissià ja feia uns 20 anys em sembla que durava i encara més a Egipte, per què ara i no abans? No sóc ni sociòleg ni historiador, per tant, no sabria que contestar; sembla que a Tuníssia l'excusa va ser la pujada de preus dels aliments bàsics...però no crec que per això sol esclati una revolta, serà que això només va ser l'espurna que va encendre totes les repressions i censures que el poble portava anys aguantant?
Tampoc entenc massa la reacció dels governants d'occident: com és que ara exigeixen tant a les autoritats d'aquests països i durant anys han estat callats? Serà que ja els anava bé que hi haguessin dictadors portant els països i ara, davant la revolta imparable del poble, es veuen obligats a canviar el discurs? Em deixeu que sigui una mica malpensat oi?
I mentre en aquells països alguna cosa està canviant, a Itàlia cada cop el primer ministre Berlusconi augmenta de popularitat a mesura que apareixen escàndols sexuals on hi està involucrat...si és que estem en un món ben sonat!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada