El primer d'ells és l' "Anuari Ornitològic del Parc Natural de Cap de Creus 1950-2000", que és una autèntica recopil·lació de dades, algunes preses pel propi autor/coordinador del llibre (company de carrera i amic Ponç) i d'altres presents en bibliografia. El mateix Ponç va dir que el llibre a vegades es fa feixuc de seguir perquè són un seguit de dades, amb poca literatura, però que els fantàstics dibuixos d'en Toni Llobet els il·lustra molt bé; a més, cal dir-ho, la làbia que te en Ponç a l'hora de parlar (com es nota aquí que és polític i està acostumat als discursos) fa que tinguis ganes d'obrir el llibre i descobrir per exemple que dos exemplars de siboc estaven cantant a la Vinya del Rei de Vilajuïga el 7 de juny del 1997.
A més, el meu inici dins l'ornitologia (de la que encara sóc molt profà) fou en un seguiment d'aquests que feia en Ponç pel Cap de Creus, possiblement l'any 98. Qui podia endevinar que en aquell poble on ens vam para a dinar de tornada de l'observació d'ocells seria ara casa meva, de fet, vam dinar en una rostisseria que ara ja no existeix, a 50 metres d'on visc...curiositats que té la vida.
L'altra llibre que es presentava era la "Guia de cetacis del Parc Natural del Cap de Creus". No només és una guia, sinó que com resa el subtítol, és també un "manual d'albirament i bones pràctiques marineres per a la protecció dels cetacis a Catalunya".
Igual que en l'altre llibre, aquest és el resultats de una munió de dades que han recollit els autors del llibre (la Gemma i l'Albert) a bord del catamarà Dzul Haà així com de molts voluntaris que els han acompanyat. No té tampoc desperdici aquest llibre, només l'he pogut fullejar (el tinc a casa però encara no m'ha donat temps) però només per veure les fotos i descobrir (i ser conscient) que a escassos metres de la costa et pots trobar un grup de 40 dofins llistats voltant al teu costat o que, amb una mica de sort, veuràs al segon animal més gran del planeta (el rorqual comú) ja val la pena col·laborar, d'alguna manera, amb el projecte Ninam.
En fi, gràcies als autors per recordar-nos un cop més que encara que sembli que l'home d'entossudeix a destrossar el que ens envolta, encara la Natura és més forta i intenta sobreviure, malgrat nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada