Sobretot les endorfines es produeixen en esports aeròbics, és a dir, intensitats moderades però durades llargues (natació, ciclisme, còrrer...). Doncs tal com us deia en el títol ahira vaig tornar a experimentar la sensació que les endorfines s'alliberessin dins meu...
Us faré cinc cèntims de la qüestió perquè malgrat volia fer un bloc específic del que ara us explicaré encara no he tingut temps. Fa unes setmanes us vaig parlar dels reptes esportius que tenia a dos anys vista i el primer mini repte és la Cursa Sant Silvestre de Girona; fa un temps que, un cop superada una lesió al taló d'Aquil·les, torno a còrrer, uns quatre dies a la setmana.
Per circumstàncies diverses el dimecres de la setmana passada fou l'últim dia que vaig còrrer i ahir, després d'una setmana sense fer-ho, hi vaig tornar. Curiosament pel matí, mentre els nens miraven la tele i jugaven pel menjador un servidor estava llegint una revista (Runners) i hi havia un article que precisament parlava de les endorfines i, sobretot, de l'estat d'ànsia, de mala bava, etc que es produeix en un atleta (sigui quin sigui el seu nivell) quan no pot provocar l'alliberament d'aquests pèptids.
Aquests dies de festa m'ha passat; els dies que tenia previst anar a còrrer i no he pogut es generava en mi uns moments de mala llet interessants (que se'm passaven ràpid, això si, però hi eren). Ara ja he recuperat l'hàbit; ahir uns 40 minutets de còrrer, això si, suau, per acostumar de nou les cames a carretejar els 97 kilets de res que peso...i demà sant tornem-hi.
I a seguir alliberant morfina endògena, endorfines, que sóna molt malament, ho sé, però que voleu que us digui si el nostre cos fa aquestes coses? per una "droga" que és bona...
97? Amb raó et déiem Barkley... `
ResponEliminaMolts ànims per la cursa!