a la platja a mitjans desembre

Avui toca un post d'aquells més personals, d'aquells que a la meva dona no li agraden massa perquè diu que explico coses que ningú n'ha de fer res (ara tampoc li agradarà que hagi escrit això jejeje), però a vegades et passen coses pel cap que ve de gust escriure.

Aquest cap de setmana hem viscut un temps inusual per l'època de l'any en què estem; temperatures acostant-se als 20 graus, amb un solet recomfortant, un mar que semblava una bassa d'oli...(aishhh ja ho podia haver fet pel pont i així hagués anat a pescar amb el meu pare...), total, massa condicionants favorables com per, tenint el passeig marítim de Roses a 50 metres, no aprofitar i passejar-hi. Això de passejar pel passeig ja ho solem fer sovint però aquest dissabte vam decidir trepitjar la sorra; només van ser 10 minuts, però suficients per veure que l'Oleguer estava més que feliç i per agafar el compromís que, a l'endempa, si feia bon temps hi tornaríem una bona estona.

Diumenge 7:15 a.m., l'Oleguer dempeus al seu llit preguntant-me si fa bon dia per anar a jugar a la sorra...no se n'havia oblidat del compromís adquirit no. Doncs al migdia allà estàvem, fent un "castell" de sorra, recollint petxines que les llevantades duen a la platja, en definitiva, gaudint d'un matí d'hivern inusual. l'Oleguer i l'Eduald van acabar tan plens de sorra que a la nit, a la banyera, encara n'hi havia rastres (ja podríem tenir a Roses la sorra que tenen a Platja d'Aro, catxis), però bé, són els efectes col·laterals d'un matí de platja a mitjans desembre.