la primera reunió amb la mestra

Ja sé que últimament només faig que escriure coses "personals", serà que perquè s'acosta Nadal m'estic "nyonyotitzant"? (caram, quina paraula no?...aishhh si Pompeu Fabra aixequés el cap...). Bé, al que anàvem, ahir a la tarda la meva dona i jo vam anar a la primera reunió amb la mestra de l'Oleguer, la Mari Pau.

Jo vaig arribar a l'escola quan la meva dona ja hi era i resulta que ja s'havien creuat una mirada amb l'Oleguer, malgrat que aquest li va fer un paper ben estrany i la va quasi ignorar en la distància...l'explicació? en la primera frase de la Mari Pau (bé, la segona que la primera va ser per saludar-nos): que en lloc de pintar amb el pinzell ho havia fet amb les mans, i a base de bé, i que la Mari Pau l'havia renyat i li havia dit que quan veiés la mama li explicaria. Per cert, perquè a la mama i no al papa? senzill, perquè qui va a les reunions acostuma a ser la mare...oleeeee, 1-0 per mi jajaja.

Començava bé la reunió si la segona frase ja era que la mestra l'havia hagut de renyar molt. A partir d'aquí música de violins per les oïdes d'uns pares: que si el nen era maquíssim, que feia les coses amb una gran motivació i interés, que es sabia tots els números, lletres, dies de la setmana, etc... que si era supercarinyós amb les mestres i els nens...vaja, un gínjol. Bé, una mica brutot en fer les coses (que voleu, és fill meu) i que no s'asseu bé a les cadires i li agrada manar (que voleu, és fill de la meva dona).

I el millor estava per arribar...quan ens va veure a la porta de la classe va arrencar a còrrer (una altra cosa que ens va dir la mestra que feia sempre, serà que va per atleta?) cap a nosaltres amb un somriure d'orella a orella...suposo que en aquell moment s'havia oblidat de que en lloc de pintar amb pinzell havia pintat amb les mans.

Dues reflexions abans d'acabar: fins a quin punt són sinceres les mestres? vull dir, no ens regalen les oïdes amb boníques paraules a tots els pares perquè quan sortim de l'escola pensem que el nostre fill és el MÉS del món? I segona, ja sé que els/les mestres tenen moltes vacances, un bon sou... però és que s'ho ben guanyen...ja seria hora que la societat valorés una mica més la seva feina que no són pas controladors aeris eh? ahhh, i que consti que no he escrit això perquè sàpiga que ho llegirà la meva germana...que és mestra d'educació infantil..ejem ejem