com es pot perdre tant el cap?

Un cop més la realitat supera la ficció, i el que va passar ahir a Olot ho signarien els germans Cohen per a la seva pròxima pel·lícula sens dubte. El poble d'Olot està passant una autèntica mala ratxa de récords negatius: el segrest més llarg a Espanya va ser el de ja fa uns anys de la farmacèutica d'Olot, l'assasí "en sèrie" més cruel ha estat el zelador d'Olot i ara l'assassinat múltiple més frapant també és localitza a la capital de la Garrotxa, quina injustícia que una zona i un poble tan preciosos acabi sent conegut més per aquests successos que pel seu propi atractiu.

Però així com en els dos primers casos hi pots arribar a trobar un motiu (ep!!!! no estic dient justificació!! això mai!!), econòmic en el cas del segrest i d'alliberament del dolor aliè en el cas del zelador, què es pot dir del cas d'ahir?

Una persona de 57 anys, solter i vivint amb el seu pare i, que amb tota la sang freda del món prepara un assassinat com aquest. Quatre fets em fan pensar en aquesta sang freda: 1er acostumava a anar sempre en transport públic a la feina i ahir hi va anar amb el seu cotxe; 2n quan un company li va dir que avui (per ahir) fèia fred ell va respondre-li que durant el dia ja s'escalfaria; 3er quan va ser detingut va dir que ja estava content perquè havia acabat la feina i, sobretot, el 4rt mata pare i fill i després condueix uns 20 minuts fins arribar a la sucursal bancària i carregar-se els innocents treballador...massa episodis com per considerar que va ser un "megacalentón" del moment no?

Sentint ahir diversos experts per la radio parlant del tema em va quedar clar que a aquesta persona se l'ha de considerar un malalt, un psicòpata, en el sentit de que, segons els punts considerats en el paràgraf anterior, no mostrava cap empatia, ans al contrari, semblava disfrutar amb el dolor dels altres, no va haver-hi penediments entr l'assassinat a La Canya i el de la sucursal, estava tot premeditat des de ves a saber quan...i clar, pels mateixos motius, no em val la gent que diu que la situació d'estrés provocada pel fet que no cobrava o per una situació econòmica personal delicada li hagués portat a la situació d'esdevenir un assassí (la gent en situacions similars poden acabar en altres extrems com el suicidi, però no l'assassinat).

Però el que m'estranya és...si realment aquest senyor és un psicòpata, com pot ser que aquest instint hagi estat amagat durant 57 anys? perquè, segons sembla, mai havia tingut cap problema amb ningú...és ben bé que mai sabrem prou de la conducta humana...en fi...descansin en pau.