"beercoaching"

Una paraula ben estranya la que ocupa el títol del post d'avui no? Per en Francesc, un dels lectors del bloc no ho serà tant.

Fa uns anys (devia ser l'estiu del 2003 o 2004), en Francesc, un servidor, i altres amics i companys vam tenir l'oportunitat d'anar a Màlaga durant quinze llargs dies a treure'ns el títol d'entrenador superior de bàsquet. Foren uns dies molt intensos, classes matí i tarda i les poques estones lliures les havies d'invertir en estudiar, ja que els exàmens (i alguns d'ells no pas fàcils precisament) es duien a terme allà mateix.

Per tant, hi havia poca estona d'esbarjo. El cafè de ben dinat i poc més. Me'n recordo que, al que tota la vida n'hem dit tertúlia, sobretaula, etc... ens ho van batejar com "no-se-què...coaching" (Francesc, m'ajudes amb el que hi havia abans del coaching? Crec que era "barcoaching" i no era res més que ajuntar-nos uns quants entrenadors per parlar de bàsquet al voltant de la taula d'un bar. Ja veieu, la mania de voler tecnificar-ho tot va fer que utilitzéssim un nom en anglès per definir el que portem tota la vida coneguent com a tertúlia, fer-la petar, etc...

Realment aquestes session de "barcoaching" foren i són molt profitoses. Poder-nos trobar una sèrie d'entrenadors de bàsquet, que vagin sortint temes, opinar tots el que en pensem..., és molt enriquidor. Moltes vegades a casa no parlem de bàsquet perquè qui conviu amb nosaltres acostuma a estar farta d'aquest concepte, per tant, trobar-nos amb gent amb la nostra inquietut és sempre molt productiu.

En Francesc va adaptar el nom de "barcoaching" a "beercoaching"...una qüestió simplement de gustos. I mira que des de llavors vam parlar de fer-ne un. Hem coincidit entrenant al mateix pavelló (ell al Sant Narcís i jo a l'Onyar), fins i tot al mateix club (Unigirona) i res. Al final, casualitats de la vida, i gràcies al twitter, ahir vam trobar una estona per fer una mena de "beercoaching" entre ell, en Borja i jo. El tema no va ser només bàsquet, vam compartir també experiències a nivell de pràctica d'esport...pel que sigui als tres ens ha entrat de fa uns mesos una autèntica dèria per fer esport (running, bicicleta, natació....) tot i que a alguns els hi ha agafat més fort que a d'altres.

Sigui com sigui va ser una estona distreta, agradable,...d'aquelles petites estones que sovint van bé per trencar el ritme habitual de rutina...a veure si ara, com a mínim, no tardem 7 anys més a fer una nova sessió de "beercoaching".