dilluns, 31 de gener del 2011

piulant pel twitter

Està clar que avui en dia les xarxes socials ocupen un lloc important en la vida quotidiana i cada cop és menys la gent que no té un perfil creat. Després la gent serà més o menys activa, explicarà més o menys coses, però molta gent viu en aquest submón.

De fet, cada cop hi ha més empreses que tenen un perfil de Facebook que els serveix per anunciar gratuïtament els seus productes o posar-se en contacte amb els seus clients; o rar és el programa de televisió o radio que no té el seu espai en la xarxa.

Us haig d'admetre que potser tinc facebook de fa menys d'un any i, de fet, no he entrat a l'altra gran xarxa social (Twitter) fins fa 15 dies escassos, coincidint de fet amb l'adquisicio del meu primer smartphone (un telefon d'aquests que fan de tot menys torrades amb tonyina...de moment).

Us confesso que encara no domino a la perfecció el twitter, tot i que és tan intuïtiu que des del primer moment ja et sents participant de la comunitat. M'agrada el twitter. El trobo molt útil. El fet que la gent quan hi escriu només tingui la longitud d'un sms per expressar-se (uns 140 caràcters em sembla) fa que els missatges siguin concisos i, de passada, si no interessen són fàcilment descartables.

Et fas seguidor d'algun altre usuari, o per exemple, com és el meu cas, d'algun programa de radio...i això fa que quan ells "piulen" (és a dir, escriuen) tu veus a l'instant el missatge. De moment, a part d'alguna amistat hi tinc agregats molts dels periodistes de RAC1, l'emissora que més escolto per la radio, el diari ARA, el programa del "Món a RAC1"...total, que això m'ha servit per assabentar-me molt abans de quan es va produir l'atemptat al metro de Moscou, de quan l'Osasuna va marcar el gol ahir o de quan en Pujol va fer les declaracions on admetia que s'ha tornat tant independentista.

És clar que abans podíem viure sense això, però també fa 20 anys no sabíem què era internet i ara ens sembla estrany la vida sense ell. Admeto que tenir el mòbil que tinc m'ha ajudat a entrar al Twitter ja que és molt senzill, quan tens un minut lliure esperant que es posi el semàfor verd, consultar les últimes piulades.

Ahir a TV3 van ensenyar dos polítics molt actius en aquesta xarxa, en Quim Nadal i en Lluis Recoder, tot i que el gran activador i usuari de la política 2.0 ha estat l'Ernest Benach. Ja sé que saber on han anat a sopar els periodistes de RAC1 després de retransmetre el partit no és gens important, 'però per exemple ara acabo d'obrir-lo i ja he vist que aquesta nit s'ha produït un terretrèmol a El Salvador...i si algú va veure ahir "30 minuts" vàreu comprovar com Twitter, per exemple, va servir perquè els manifestants que havien d'anar a manifestar-se per la fi del regim a Tuníssia poguessin "burlar" la policia que els estava esperant en un carrer per detenir-los.

Twitter és una eina, una bona eina, que cal saber utilitzar per trobar-la útil...però també un tornavís cal saber-lo utilitzar per al que serveix no? Per cert, el meu twitter; @david14kp...piulem per allà?

1 comentari:

  1. puff
    jo ho he intentat i no m'apanyo... dec tenir vàries comptes obertes, de cada vegada que ho he intentat... però en la cursa 2.0 veig que m'estàs guanyant!!

    ResponElimina