Aquest autor francès, als 93 anys, ha publicat un breu escrit que, tal com resa el subtítol del llibre, és "un al·legat contra la indeiferència i a favor de la insurrecció pacífica". No he tingut l'oportunitat encara de llegir-lo, però està en llista d'espera.
El que estem vivint a la Puerta del Sol a Madrid, a la Plaça Catalunya de Barcelona...i en tantes i tantes altres ciutats, no és més que l'embrió d'una insurrecció pacífica, i cal recalcar les dues paraules: INSURRECCIÓ perquè la gent ha dit que prou, que ja està farta de pagar la incompetència de qui ha de prendre les decissions, d'afavorir sempre els mateixos, de que als ciutadans de peu només se'ns faci cas en campanya política anant els candidats a pidolar fins l'últim vot on faci falta.La gent està farta de patir per arribar a finals de mes i que les grans empreses tinguin cada cop més beneficis. La gent, com la gallineta d'en Llach, ha dit que prou. I PACÍFICA, perquè la gent vol aconseguir els canvis sense fer servir la violència, perque la gent sap que la violència només genera el violència i mai és el camí per assolir cap objectiu legítim.
La gent que hi ha a les places és majoritàriament jove, segurament, de mitjana d'edat més baixa del que escriu aquestes línies, clar, segurament resisteixen millor les condicions de pernoctar a l'aire lliure que no pas una persona de 50-60 anys... Però lluny de paternalismes, el jovent aquell ens representa a tots, són uns pocs milers els que acampem, però molts més som els que els donem suport i els que els animem, des d'aquí, a seguir endavant. I el fet que sigui jovent encara li dóna un valor afegit a la propesta. Sovint, als joves se'ls ha atacat dient que no tenien valors, que no lluitaven per cap ideal, que eren uns acomodats...doncs no, hi ha molt jovent que no vol estar entre el 41% d'atur juvenil, que no vol combregar amb les rodes de molí que ens donen els polítics, en definitiva, que volen començar a canviar el món i fer-ho pacíficament i amb ideals. Perfecte!!! Fins i tot amb un punt de insubmissió en no voler fer cas a les decissions de la Junta Electoral que, amb la seva decisió de prohibir la manifestació/acampada només fa que posar-se de costat d'aquells que acusen les subvercions d'estar polititzades; res més lluny de la realitat.
A tot aquest rebombori hi ha ajudat, com no, les xarxes socials, el twitter i el facebook en van pels de informació, convocatòries, etc... per participar en aquesta revolució pacífica. I ahir precisament rebia un twit que em va encantar, i és molt escaient pel dia d'avui, deixa així: "les jornades de reflexió solen ser pels ciutadans, enguany és per als polítics". Totalment d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada