dimecres, 4 de maig del 2011

encegament

Pels puritants lingüistes que em llegeixen (i que, dit sigui de passada, m'encanta que em corregeixin quan m'equivoco) no sé si realment la paraula amb la que titulo el post és correcte del tot. Però el concepte tothom l'entendrà. En els darrers 2/3 dies he vist diferents coses que han passat i que m'han fet rumiar amb com l'encegament és capaç q de modificar les actituds de les persones. Us en faig cinc cèntims.

Encegat el govern, i el PP, i el Tribunal Suprem amb el tema de la il·legalització de Bildu. Estan tan encegats plorant les seves víctimes passades (comprensible des d'un punt de vista de sentiments però fora de lloc si es parla en clau de govern, en clau de futur, en clau de pau) que crec sincerament que faran un flac favor a la democràcia impedint que gran part dels bascos puguin votar lliurement per un partit de l'esquerra nacionalista. Per la resta de notícies potser aquesta no ha tingut el ressó que caldria, però em sap greu que no donem opció a una pau definitiva en el conflicte basc; fer que Bildu es pogués presentar no faria més que ajudar a la resolució del conflicte...qui carregarà amb el pes de la responsabilitat quan això no passi?

Encegat el Madrid, el Real Madrid. Han caigut, han cedit al discurs victimista del seu entrenador; ara una jugada dubtosa assenyalada amb anterioritat a que es xuti una pilota que acaba en gol ja és robatori a mà armada; no hi ha autocrítica (només van xutar un cop a portaria en 90' quan necessitaven un mínim de dos gols), no hi ponderació en els comentaris. Trist, trist per a l'esport. Menys mal que la premsa internacional, més objectiva que nosaltres, posen les coses a lloc. Quan tardarà el Madrid a adonar-se del mal que s'està fent a si mateix? No puc dir que em sàpiga greu, ans al contrari, que vagin fent...

Encegats els aficionats tirant objectes als periodistes de "Punto i pelota" que estaven ahir seguint la celebració a Canaletes. Home, no seria aquest programa ni l'emisora on està (Intereconomia) un exemple de serenitat, d'equanimitat, de subjectivitat... per això mateix cal que no ens enceguem amb aquesta gent; i més quan qui rebia les agressions són catalans que defenses el Barça en un programa hostil amb aquest club.

Encegats els EEUU amb en Bin Laden. Obviament no tinc cap cap cap cap simpatia pel, possiblement, terrorista més gran; però això no treu que potser les coses es poden fer d'altre manera. Lo de l'ull per ull i dent per dent ho hauríem de deixar pels que no creuen en la democràcia. Ho veig així. Algú ha calculat els efectes que això que ha passat pot produir en un futur?

L'encegament no és bo, o això diuen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada