dijous, 5 de maig del 2011

vendre el producte

Ahir vaig fer, en certa manera, de comercial. Vaig vendre, com millor vaig saber, l'empresa per la que treballo. Resultat? bo bo, o això penso.

Resulta que ahir al matí estava convidat per anar a la universitat a xerrar sobre l'empresa per la que treballo. Els assistents eren els alumnes de Biologia dels Artròpodes, l'assignatura que durant molts anys he fet com a docent. La Núria, la que ha pres amb encert el relleu com a professora de l'assignatura, va tenir la bona idea de mostrar als alumnes diferents opcions de feina "real" basant-se en els artròpodes; així, durant diversos dies, hi ha anat una persona encarrregada del monitoreig de les poblacions de papallones, una persona encarregada de la lluita contra el mosquit tigre, i un servidor.

L'empresa per la que treballo es dedica (ens dediquem) a fer proves d'eficàcia de repel·lents, insecticides, etc... No som una empresa de tractament de plagues, el que fem és muntar per les empreses químiques que així ho soliciten, una prova de laboratori, de camp, etc... per mirar si els seus productes són eficaços abans de treure'l al mercat. Com va dir la Núria quan em presentava, en certa manera, he passat a l'altre costat (com a mínim no va dir "al lado oscuro"). És veritat: he passat de la universitat on es prima la investigació a l'empresa on el que té pes és la "producció", he passat d'estudir els insectes a com fer per eliminar-nos ( o putejar-los...perdó per l'expressió), tot i que, per ser sincers, he matat molts més insectes en la meva època en la universitat.

Em va agradar, ahir, fer la xerrada a l'Aula Magna, ja que per defensar la tesi encara em queda un bon temps per poder-hi anar, com a mínim vaig tastar el plaer que és xerrar en un lloc com aquell.

No sé, fa de mal dir si a la gent li va agradar o no (per ser la xerrada a les 8:30h del matí tampoc vaig veure tants badalls), però crec que vaig transmetre el missatge del que fa la nostra empresa, i de com ho fa, que amb tantes regulacions, protocols i demés no és fàcil. Fins i tot em va sortir un voluntari que em vol ajudar a collir llimacs!!!! Perfecte, només necessito uns 900 llimacs d'una espècie en concret, com més siguem millor no? jajaja

1 comentari:

  1. Bé, jo sóc la Núria que en David comenta, i puc dir que la xerrada va estar molt bé i que els alumnes van estar ben contents tot i ser les 8:30 del matí (hora que en David em va deixar com a llegat, a més d’altres cosetes que m’han facilitat la meva tasca docent enormement). No ho dic perquè si, sinó perquè realment una persona infiltrada (de la qual no en revelaré la identitat) després de la xerrada em va comentar que havia sentit a uns alumnes de l’assignatura comentar una cosa per l’estil “la xerrada d’avui ha estat super interessant!”. M’hauria agradat sentir-ho personalment i alhora saber el motiu pel qual van trobar xerrada va interessant. Des de llavors que hi he estat pensant, i vet aquí la meva conclusió. Crec que bàsicament és per dos punts: primer perquè van veure un cas real d’aplicació dels coneixements científics (sigui o no sigui el “lado oscuro”), i segon per la claredat i sobretot honestedat del ponent (en David). David ... només em quedar dir-te que MOLTES GRÀCIES per la teva ajuda i col•laboració! Fins aviat! N

    ResponElimina