els culpables a judici

No sé si serà pel context de crisi econòmica, o potser perquè ara ens n'assabentem més de les coses, o serà per l'alineació dels planetes...no sé, sigui pel que sigui ens toca viure una època potser un pèl massa convulsa. I els darrers dies ha estat una mostra de tot plegat.

Si parlem dels alderulls a l'exterior del Parlament, d'acord, els culpables a judici, no seré jo qui doni cobertura als violents; no entenc la violència com a camí per aconseguir res, si la resistència pacífica i el diàleg. Compte, però, amb les reaccions polítiques un cop ha passat tot. Ahir el conseller Puig feia referència a que els violents havien tingut simpatia i cobertura mediàtica; bé, per variar, gens d'acord. Qui ha gaudit d'aquesta simpatia i de la cobertura mediàtica (lògica, per altra part) ha estat el moviment del 15-M, els indignats, vaja. O sigui que ahir de nou en Puig voreja continuament la relliscada d'associar violents amb indignats. I sigui dit de pas, la simpatia i cobertura mediàtica del moviment de protesta, en un principi, va ser també per part dels partits polítics, ja que com que quedava poc per les eleccions ningú d'ella s'atrevia a dur la contrària a un moviment tan novedós com aquest. Ara, un cop al govern...ja molesten no?

Aishhhh, que em desvio del tema, doncs això, els violents em sembla bé que els jutgin, per què no? Si ara em lio a hòsties amb el veí del davant segurament em passarà el mateix no?

I també em sembla bé que, canviant radicament de lloc i de causa inculpatòria, es jutgi el president de Islàndia per haver portat el país al desastre econòmic. Us imagineu d'una vegada que fòssim capaços de dur polítics a judici quan realment s'ho mereixin? I el mateix hauria de passar amb els banquers no? Ara sembla que el superpoderós Emilio Botín (Banco Santander Central Hispano) i la seva família estan sota investigació per l'Audència Nacional per un possible delicte econòmic. Ja era hora.

L'altre dia un catedràtic d'economia deia a la radio que en el darrer any i mig els bancs havien rebut, en ajudes, l'equivalent a 54 vegades el que està calculat que costaria acabar amb la fam mundial. No és això per indignar-se de veritat? Al final de cada any els banquers es reparteixen els beneficis, i si ha pèrdues els governs injecten diners...quina perversió de sistema!!!

Ah i per acabar, fixeu-vos l'error que he comès en titular el post: "els culpables a judici"; no hauria de ser en un judici on s'hagués de determinar la culpabilitat? On està la pressumpció d'innocència? Si, d'acord, he pecat d'injust potser...però algú dubta de que els violents, el president d'Islàndia i en Botín no són culpables, en certa manera, del que se'ls acusa?