Ahir va ser un dia trist, molt trist. Un dia trist per la democràcia i un dia trist pels que creiem que és lícit la protesta, la desavinença, però que no ens agrada la violència. No saben (o no volen saber) els que ahir insultaven, llançaven objectes, escopinades, etc...contra els parlamentaris que no fa pas massa anys, aquí no hi havia la possibilitat d'escollir democràticament uns representants del poble? Els nostres pares van haver de viure molt temps sota el règim dictatorial, i no en parlem ja dels nostres avis. Quanta gent ha lluitat, ha estat a la presó, fins i tot, quanta gent ha mort per a què nosaltres ara podem gaudir d'uns drets que 40 anys abans era pura utopia?
Veure ahir les imatges de la Tura amb la gabardina pintada amb spray, d'en Boada amb la calva pintada, del diputat convergent invident (crec que es diu Font) explicant que l'havien volgut separar del gos pigall...eren realment colpidores. I també ho era el fet de veure les dues autoritats del país, el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, arribant al Parlament en helicòpter. Si, sé que molts pensareu que quina despesa això de fletar helicòpters per moure els parlamentaris, que això és una cosa que paguem entre tots, etc..., però no entraré en aquest joc, avui no, avui (i em sap greu dir-ho) em sento proper als que no han pogut anar a la seu del govern del meu país a exercir les seves obligacions amb normalitat.
Dit això, avui em sento més "indignat" que mai. Perquè ara ja sabem el que passarà. Des de diferents fonts d'opinió es generalitzarà el que va passar ahir, el que van fer aquesta colla d'imbècils, amb tot el que és el moviment dels "indignats"...i això no és gens just. Així com quan es celebren les victòries del Barça a Canaletes i es rebenten aparadors i es cremen contenidors sempre ens afanyem a dir que són una colla de brètols i d'idiotes els que ho fan i que òbviament no representen la gran majoria d'aficionats culers, el d'ahir és el mateix. Qui ahir va fer servir la violència per dificultar que els parlamentaris exercissin les seves obligacions per a les que foren escollits no representa en cap cas el moviment dels "indignats" on tenen com a leimotiv bàsic el no utilitzar la violència en la seva resistència.
Curiós doncs, que avui em senti proper als "indignats" (repeteixo, als autèntics indignats, no als brètols) i tingui empatia per aquells que ahir foren en certa manera humiliats, això si, aquesta empatia no durarà sempre perquè cada cop més (i no sóc l'únic) la desafecció envers a la manera de fer d'aquests que ens representen creix exponencialment.
Acabo de llegir la versió "en directe", via twitter
ResponEliminahttp://twitter.com/#!/sergio_aloud
i crec que concorda amb la gran majoria dels que estaven allí.