coses que em permeto per vacances

Aquí cadascú tindria els seus "vicis" o excessos que es pot permetre per vacances. Els que jo m'he pogut permetre, segons la situació personal pròpia han estat els que us explicaré. Dic això de la situació personal perquè clar, no faré el mateix ara que sóc pare (responsable) de família que el que feia quan tenia 20 anys, i potser si fos un "niño de papà" amb la cartera plena els excessos anirien per un altre costat.

El que he fet jo són coses molt normals, però que per alguna o altra circumstància no fas durant l'any "laborable". Per exemple, no posar-me el despertador. Sembla una tonteria però durant l'any fins i tot dissabtes i diumenges em poso el despertador; m'agrada aixecar-me aviat i sempre tinc coses a fer (ni que sigui llegir, escriure el blog, etc...); de fet, però, per vacances els meus fills, que són de "dormir" com el pare s'han aixecat com a molt aviat a quarts de 8.

M'he permès capritxos "culinaris" com nocilla, croissants, algun donut...vaja, excessos, aquí si. La meva línia abdominal se n'ha ressentit, ho sé, sense ajuda de la bàscula ho sé. És un pal no poder fer esport per ajudar a cremar-ho. A partir d'avui al vespres tornarem a fer bondat a la taula i a veure si després de la visita que tinc al fisio dilluns vinent comencem a posar les bases per a que pugui tornar a fer esport. Ahhh, i entre els excessos "culinaris" va haver-hi el fet de menjar dissabte la pizza amb base de pasta fresca...un pur vici, vaja.

Admeto que he estat més estona badant davant la tele que en la resta de l'any. Poques vegades després de sopar, en el dia a dia, em poso a mirar la tele. En aquestes vacances entre algun partit de bàsquet, repeticions de "Salvados" i algun que altre programa interessant m'he permès badar davant la tele.

Ahhhh, i jugar a la consola. Sempre que he vingut a Sort m'he endut la PS2 i mai l'havia connectada. I si, ho admeto. M'agrada jugar-hi. Abans, quan vivia a Quart, abans d'anar a dormir sempre hi jugava una estoneta, no massa, una mitja hora, el just per fer una cursa amb un F1 o una partideta de tennis. En aquestes vacances hi he jugat un parell o tres de cops, no més, però vaja, ja és molt més del que he fet en el darrer any. I perquè no dir-ho, la consola també ha servit per distreure una mica els nostres fills quan l'índex de agobiament dels dos arribava al límit. I això ens ha permès veure una de les imatges de les nostres vacances: veure l'Oleguer aturat amb la moto a una cuneta del circuit i no voler accelerar perquè deia que havia de deixar passar les motos...no tindré mai un Pedrosa a casa!!!!

un dia malalt

A veure, suposo que per posar-se malalt mai hi ha un bon dia, però clar, segur que el millor dia no és quan estàs de vacances. Diumenge al vespre, de cop i volta, quan acabàvem de donar el sopar als nens em vaig començar a sentir marejat. El mareig era fort, de fet, vaig decidir anar-me a estirar al llit a mitja exhibició de bàsquet de la selecció espanyola contra Lituània, per tant, qui em coneix sabrà que "cuento" no estava fent perquè per perdre'm un bon partit de bàsquet...

Allà es va acabar el diumenge per mi, no vaig tenir pas esma per aixecar-me a sopar (una altra prova de que la cosa era seriosa perquè per perdre'm un àpat...). Fa un parell d'anys ja m'havia passat una cosa semblant i la solució va ser...vomitar. Creia que aquest cop seria el mateix, però i mira que ho vaig intentar, no hi va haver manera.

Matí de dilluns, un que intenta aixecar-se i res, dura uns segons perquè tot comença a donar voltes. Pels malpensats dir que en totes les vacances només he begut 3 gots de sangria, per tant, no seria pas culpa de l'alcohol el que em passava. Era alguna cosa més aviat estomacal. El meu esmorzar va ser un iogurt líquid, d'aquells petits que tenim pels nanos...i ni això em vaig poder acabar.

Com que la meva dona va sortir amb els nens per anar a fer la compra (i comprar pomes que això sempre diuen que va bé)  va aprofitar per anar al CAP i preguntar si algun metge podia passar per casa; vist l'estat meu no em veia pas amb cor de conduir ni anar passejant fins a l'altra punta de Sort perquè el metge em veiés. No hi va haver opció, degut a les retallades (o a les vacances) només hi ha un metge per torn i no podia pas passar-me a veure (hi hauria d'anar jo a les 17:30h).

Vaig poder fer una bona de dormida de 12 a 15h i...miracle, em vaig aixecar després sense tant de mareig, un mal de cap que m'estavellava la closa, això si, però de mareig quasi ni rastre. Aprofitant que a casa tots van anar a fer migdiada em vaig fer una mica de dinar que feia quasi 24 hores que no menjava res sòlid: un parell de llesques de pa de motllo amb pernil dolç + una poma + un iogurt va ser el meu menú.

A la tarda cap al metge, diagnòstic: alguna cosa vírica, descansa i fes dieta. Vaig fer-li cas ahir vespre: arròs bullit + pernil dolç + iogurt. Avui ja estic millor, només un mal de cap prou insistent però amb això un hi pot conviure (i sempre ens quedaran els ibuprofens). Ara bé, fa ràbia que de set dies que tinc de vacances un me'l passi al llit, però bé, les coses venen quan venen, i avui a recuperar el temps perdut, Andorra ens espera.

turisme al Pallars

Com sabeu estic passant uns dies de vacances a Sort, capital del Pallars Sobirà. No tinc les dades aquí però segurament estem parlant d'una de les comarques menys poblades de Catalunya, sense anar més lluny Sort, la capital, no crec que superi els 5000 habitants.

Venim un parell de cops l'any i clar, amb els nens, les opcions de fer determinades coses s'escurcen, de fet, tampoc venim amb cap pretenció més que la de descansar i desconnectar del dia a dia. No obstant tampoc ens volem quedar tot el dia tancats al pis així que vam anar a l'oficina de Turisme comarcal a demanar informació sobre coses que podríem fer.

Cal reconèixer que la comarca ha fet un ferm pas endavant cap al turisme. La gent del Pallars havia viscut de la ramaderia, de l'explotació de la fusta, etc... i ara d'un temps ençà és el turisme la seva principal font d'ingressos.  És molt conegut tot el que fa referència als esports d'aventura amb la Noguera Pallaresa de protagonista (rafting, kayac, etc...) però ara també han millorat i molt tant l'oferta hotelera, com la gastronòmica, etc. Gairebé cada poble té, a més, els seus centres d'interés i museus/exposicions.

Del que hem començat a gaudir nosaltres aquesta setmana és de les rutes marcades. A l'oficina de turisme ens van proporcionar una sèrie de mapes de la zona, amb tot de rutes marcades des de les verdes (senzilles) passant per les grogues (intermitges), les vermelles (avançades) i les negres (travesses). Perquè us en feu una idea, a menys de mitja horeta en cotxe de Sort tenim més de 20 rutes senzilles per fer amb els nens (rutes de  2-4 km, amb poc desnivell, etc...). Ja n'hem fet un parell, bé, una i mitja, perquè en fer la segona ahir vam trobar que el camí estava tancat per una tanca electrificada per evitar que les vaques s'escapessin...i és que per molt que es vagin preparant pel turisme les vaques són les vaques...i que així sigui per molts anys.

immersos

El que havia de passar ha passat. Tristament, això si. Es veia a venir que el Tribunal Superior de Justícia acabaria alineant-se amb els altres magistrats (d'això se'n diu ser gremials) i abogarien per la fi d'una immersió lingüística que en els darrers anys ha fet tant per la preservació de la llengua.

La reacció dels polítics davant la sentència ha estat prou clara, sense sorpreses. Republicans, independentistes i alguns nacionalistes cridant a la no acatació de la llei, altres "nacionalistes" (entre moltes cometes) com en Duran i Lleida un si però no, enfadem-nos (però no massa..ejem, ejem) i clarament vergonyant per mi, les reaccions de PP i Ciutadans. M'agradaria que ambdós fossin sincers d'una punyetera vegada i diguessin si realment aquest país que estem ara no és bilingüe. Dubto que els castellano-parlants tinguin problemes per fer el dia a dia al nostre país.

Les vegades que baixo a Barna sempre he sentit parlar més castellà que català, sempre!!!. Però fins i tot aquí a Sort, on sóc ara, un dia em van posar cafè amb llet quan havia demanat amb gel... la noia, sudamericana ella, havia entès una cosa per l'altra. El castellà està en perill? De veritat algú que no menteixi com un desgraciat pot creure això? Amb aquesta sentència l'únic que passa es que es dóna ales a les tesis de Mundos, Intereconomias i Razones... realment els masgistrats han actuat com calia?

Doncs si, desacatem-ho. Jo demanaria als professors i mestres que seguissin fent com ara. La nostra llengua ha superat moments pitjors (dictadures i de més) i ho ha fet amb força i coratge, ara que comença a estar debilitada cal que l'ajudem entre tots. Tinc amics castellano-parlants i mai hem tingut problemes per comunicar-nos, que ens volen fer creure ara? que sense ser el castellà llengua vehicular a les escoles la llengua espanyola desapareixerà? Diversos estudis s'han publicat ja sobre el coneixement dels alumnes de la immersió d'ambdues llengues, i els resultats no són pas diferents entre una llengua i altra!!!

Ahir llegia un twiter d'algú que deia: 3 famílies hauran aconseguit acabar amb la política lingüística d'un país, i en canvi milers d'indignats de totes les procedències, classes socials, etc... acampats al carrer no estan aconseguint res...alguna cosa falla en el nostre país.

callejeros viajeros a Sort

Sóc un gran seguidor de programes com "Callejeros", "Callejeros Viajeros", "Españoles en el Mundo", etc. potser perquè de moment els grans viatges els haig de fer "virtuals". Així doncs, és bon exercici fer un "Callejeros viajeros" des del lloc on un està...si vinguessin les càmeres a seguir-te un dia, a on els duries?

A veure, no sóc tampoc un gran coneixedor de Sort tot i que cada cop més ho vaig millorant, no en va potser he vingut ja 7 o 8 cops, un parell d'ells sol fa uns quants estius quan invertia una setmana sencera en aprofundir en la tesi i la resta amb la dona i els nens. El fet de venir amb els nens també limita, de moment, els llocs a visitar i les coses a fer (no fem de moment grans travesses i en canvi la zona dels gronxadors me la conec com el palmell de la mà).

Si hagués de portar les càmeres a algun lloc podríem començar pel riu, la Noguera Pallaresa és el vertebrador d'aquesta zona i realment qui ha donat al poble unes grans possibilitats en el turisme d'esports d'aventura. La zona per fer ràfting està aigües amunt però això si, al bell mig del poble hi ha un circuit permanent de piragüisme en aigües braves que fins i tot, l'any passat, va acollir els mundials de l'especialitat.

Podríem llavors anar a prendre un cafè a Casa Rateta, és una cafeteria/fleca/pastisseria situat al mig del poble i un té la intenció que és el bar de tota la vida de Sort. Òbviament no és l'únic, i sobretot al costat de la carretera nacional que creua el poble són diversos els establiments on aturar-se per prendre algun refrigeri a l'estiu o bé alguna cosa ben calenteta abans d'anar a les pistes d'esquí a l'hivern; però casa Rateta hi és de sempre.

Gairebé al costat de casa Rateta hi ha la Cafeteria/Restaurant  Pessets; a l'altra banda de riu i a uns 200 metres de distància hi ha l'hotel amb el mateix nom, però d'aquest lloc no us en puc donar referències. Si de la cafeteria/restaurant ja que hi he anat un parell de cops. Diguéssim que seria un local amb una mica d'aire d'alt standing (ep, només una mica, els preus són totalment accessibles), em refereixo a la decoració, a la carta de vins, etc...

No podríem marxar de Sort sense passar per la Bruixa d'Or, un clàssic. Ja en un post anterior l'hivern passat vaig estar parlant d'aquesta administració de loteria i de com han sabut rendibilitzar l'èxit. Ara fins i tot han obert una mena de botiga en col·laboració amb Turrons Vicenç de torrons, xocolates, bombons... etc. diversificar el negoci?

Podríem anar després a fer una volta per l'antic tram del riu, que passa pel mig del poble, i que ara és una zona ajardinada amb gronxadors per la mainada i amb una bona zona d'ombres que s'agraeix en els dies assolellats, i a molts més raconets que fan de Sort un bon lloc per anar-hi a passar uns dies. Capital de comarca però tranquil, amb coses a fer a l'estiu i a l'hivern, ideal per a excursionistes i parelles amb nens... bé, ja paro que semblo de l'Oficina de Turisme i ningú em paga per això.

l'eurobasket des de lluny

Aquests dies s'està disputant l'Eurobasket de Lituània, i com diu el títol l'estic veient des de lluny. No anem a la broma fàcil, ja sé que Lituània està lluny, aquest adverbi de distància el faig servir més que res com a indicatiu que enguany no estic fent com acostumo: empassar-me tots els partits que donen per la tele.

I no pas per impossibilitat de fer-ho; estic de vacances i curiosament a Sort es veuen millor els canals d'esports que no pas a Roses; a La Sexta donen els partits de la selecció espanyola i a MarcaTV tres partits diaris. Pero clar, estic de  vacances i lo prioritari és fer panxing i voltar amb els nens i la dona, potser la setmana vinent recuperaré el ritme.

Malgrat això si que voldria fer quatre ratlles del que estic veient (o llegint o suposant-me) de l'eurobasket; és arriscat, perquè segurament aquestes paraules me les hauré de menjar en el futur, però allà van.

M'agrada que hagin pujat de 16 a 24 les seleccions participants. Avui en dia gairebé totes les seleccions tenen bons jugadors (Polònia, Bulgària...tenen jugadors a l'NBA per exemple) per tant, el campionat és més complet amb més seleccions.

No M'agraden els periodistes que retransmeten els partits, els comentaris de qualitat no abunden, ans al contrari...com haurien d'aprendre de les retransmissions per exemple de Teledeporte amb en Manel Comas d'expert.

M'agrada que equips relativament petits vagin fent forat en el panorama internacional (ahir Macedònia va guanyar a Croàcia). Tot això fa que el nostre esport vagi creixent  en altres països i que no sempre el podi estigui ocupat pels mateixos.

No M'agrada l'aire de superioritat que en general mostra la selecció espanyola; no sé, potser es mania persecutòria, però els veig amb un punt de sobrats que no m'agrada gens ni mica.

M'agrada que el campionat es celebri a Lituània, un dels autèntics bressols del bàsquet a nivell europeu.

No M'agrada que no puguem gaudir de tots els partits (amb la de canals que hi ha i sabent que, per exemple, ens passen tots els partits de la Copa Amèrica de Futbol,,,)

M'agrada el BÀSQUET!!!!!

primer dia de vacances

Conseqüència del post d'ahir: si era l'últim dia de feina avui és el primer dia de vacances!!! Destí conegut, però no per això amb menys ganes d'anar-hi. Avui marxem a passar una setmana a Sort, al piset que hi té la família de la meva dona.

Ha de ser una setmana de desconnectada, tot i que aquesta no serà total. El fet que avui en dia la tecnologia ja formi part de la nostra vida quotidiana farà que més o menys estigui al corrent del que passa a la feina; no pas perquè pensi que la gent que treballa amb mi no se'n surti però és que estem en un moment tant actiu a la feina que la meva obligació ha de ser, com a mínim, assabentar-me del que està passant.

Això si, un intentarà estar el més desconnectat possible. El meu cos i el meu cervell ho necessiten. No tenim pas cap pla en ment, simplement avui anirem cap allà i ens hi estarem fins dimecres que tornarem a l'Empordà. Estem en un punt en que els nens encara són un pèl petits per fer grans caminades però tampoc podem estar tot el dia tancats a casa, alguna cosa farem; la zona té prous encants com per fer petites excursionetes.

No, no me'n porto feina, ara bé, vaig ben carregat com sempre. M'enduc la càmera de fotos amb el ferm propòsit no només de fer centenars de fotos als meus nens, si no de tirar unes quantes fotos a insectes que podem trobar per allà (a veure si d'un cop per totes entro en la macrofotografia que ja seria hora), duc amb mi un piló de revistes i llibres per llegir (m'encanta la lectura), un també té l'esperança que l'agenda del dia pugui incloure veure partits de l'europeu de bàsquet per la tele (les negociacions seran dures)...i qui sap!! M'agradaria també fer la visita de rigor al Museu de les Papallones de Pujalt, suposo que farem també la visita a Andorra i com que els dies són més llargs igual ens animem a pujar més amunt d'Esterri d``Aneu que és on acostumem a arribar.

Qui sap, no hi ha full de ruta establert, deixar que els dies flueixin i descansar!!!! Seré capaç? Un altre repte.