córrer o morir

Què dràstic no? còrrer o morir? Només hi ha dues opcions, o una o l'altra? Per la majoria de mortals, obviament, no, però per algú això sembla. De fet, "córrer o morir" és el títol del llibre que acabo de llegir, i el seu autor, en Kilian Jornet, és el personatge al que se li escau la disjuntiva: còrrer o morir.

Alguns potser el coneixereu, si no (o encara que el conegueu) doneu un cop d'ull a la seva pàgina web (http://www.kilianjornet.cat/), descobrireu un autèntic personatge. Nascut el 1987 sempre ha estat lligat a la muntanya, tant que amb 5 anys ja havia pujat l'Aneto i amb 10 anys havia culminat la travessia integral als Pirineus, no és mal bagatge no? Actualment és 4 vegades campió mundial de skyrunning (una modalitat de curses de muntanya amb un gran kilometratge, 50, 100 km o més... i un desnivell acumulat de més de 2000 metres) i ha guanyat les curses més emblemàtiques d'aquest "mundillo" com la Ultra Trail de Montblanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe, etc...

Si us agraden els textos motivacionals no us perdeu el "manifest de l'skyrunner", surt al principi del llibre o a la seva web. Però més us diria, lleigiu-vos tot el llibre. Malgrat que relata com ningú el patiment que viu en les animalades de curses que fa (i com no patir quan corres, per exemple, durant 10 dies seguits més de 10 hores al dia?), és impossible no quedar-se també embadalit pels sentiments que desgrana línia a línia, de veritat, altament recomanable. Costa no voler-te posar les sabates de còrrer quan tanques el llibre.

Pot semblar el típic llibre de les aventuretes d'un triomfador, però no. Al contrari, podríem dir que hi ha més pàgines de moments de debilitat, moments de dubte...que no pas paràgrafs triomfants; la prova està que es recrea més en el sofriment i en canvi, quan acaba guanyant la cursa fuig de l'autobombo. Aquest noi no és escriptor, només li faria falta això, però per mi escriu de nassos (també és veritat que no sóc pas un crític literari jo)...però és veritat que la seva lectura m'ha fet captar sensacions que són difícils de transmetre; no us diré que quan li curaven les ampolles al peu em facin mal a mi...però quasi jajaja.

Sigui com sigui, recomanada 100% la seva lectura, proveu-ho i ja em direu. Sabeu el que penso jo dels reptes en la vida, per tant, si a això li afegim les ganes d'aprendre que tinc sempre, perquè no aprendre d'un que no para fins assolir els seus reptes?.