la cara trista de l'esport

Normalment quan un es esportista o ha practicat algun esport, ja sigui a nivell professional o totalment amateur, recorda amb més facilitat els moments positius que els negatius,els instants d'alegria més que els de tristor. Malgrat això, són aquests últims els moments que a un li serveix per enfortir-se, li serveix com a aprenentatge per a futures ocasions...quantes vegades en el món de l'esport s'ha dit que per guanyar una final primer n'has de perdre unes quantes?

Ahir, última jornada de la Lliga de Futbol de primera divisió; les coses per dalt (en quant a campió i places europees) estaven força clares des de feina un parell de setmanes. Però en quant a les places de descens quedava per adjudicar-se'n una, i en aquesta tessitura hi estaven enmerdats fins a 6 equips.

No té res a veure estar a primera o a segona divisió; ni a nivell de repercussió, sous, impacte en el territori, en les televisions, en el currículum d'un mateix...en res d'això és comparable la primera i la segons divisió malgrat estiguem parlant de dues lligues totalment professionals.

Com a home d'esport que sóc ( i havent tingut la sort de tastar el professionalisme encara més) m'imagino com de dura ha estat aquesta setmana per tots els implicats. Inevitablement el fantasme del descens haurà aparegut en les seves ments diverses vegades, els entrenadors hauran intentat treure ferro a l'assumpte per no afegir pressió als jugadors (malgrat que ho hagin hagut de fer a contracor) i, segurament, les converses en l'hotel de concentració no hauran estat tan animades com de costum.

Ahir el Dépor, l'equip que fa uns anys va meravellar el món del futbol, va haver de patir la patacada. Eren tants els equips implicats i la igualtat en els camps que un gol del Dépor enviava el Mallorca a segona, però si en marcava dos era el Getafe el damnificat...bé, no sé, centenars de combinacions, imagineu-vos, sis partits jugant-se a l'hora, nit de transistors, nervis i somriures i llàgrimes al final.

Ara els jugadors del Dépor estaran fotuts, lògic; hi ha els jugadors que la tristor els durarà pocs dies perquè vindran altres clubs a voler-los fitxar (i al cluib li anirà bé per alleugerir fitxes), d'altres jugadors, els de club, els de tota la vida, potser la cabrejada els durarà uns dies més, però seran els primers que es posaran en primera línia per intentar que a segons només s'hi passin un any, i amb l'entrenador, què passarà amb un entrenador amb tanta experiència com en Lotina? ves a saber...

Sigui com sigui qui es mereix un 10 és l'afició de l'equip; ahir, després de perdre la categoria, després de pensar que l'any vinent els visitarà el Castellò en lloc del Barça, després que molts d'ells van tastar la mel dels Bebeto, Rivaldo, etc.... van dedicar una obvació als jugadors que baixaven; lluny de xiular-los els van agrair l'esforç realitzat... jo fos jugador del Dépor i demanava començar la segona divisió demà mateix per intentar pujar de nou i que una afició de primera tingués l'equip a primera.