cafè, copa i...

...a dormir, això del cafè, copa i puro és pels casaments no? I al que vaig assistir ahir no era pas un àpat de casament, però tant li fa, de fet, va ser molt millor. Ahir vam anar els integrants dels dos equips seniors del club, tan el masculí com el femení, a fer un "sopar oficial de fi de temporada".

El lloc estava prou bé, La Bodega de Can Carriot, a Empuriabrava, un fotiment de primers a escollir, un fotiment de segons...postres, cafè... i 22 euros per cap, avui no es pot pas fer una xefla semblant per menys despesa.

Hora de convocatòria: 21:45h, hora en la que va arribar un servidor: 22:20h. Més de mitja hora tard. I no sabeu pas la ràbia que em fa ser inpuntual, la culpa no va ser meva...bé, potser si, però només una mica. La meva part de culpa està en fer cas a una aplicació infernal del meu smartphone, el GPS vaja; va, i aquest andròmine m'indica que el camí cap al restaurant, enlloc de passar pel centre d'Empuriabrava, és millor que l'agafi per la zona dels Aiguamolls de l'Empordà; i cap allà que vaig anar jo. Camí de carros, obviament sense asfaltar, i cada cop fent-se menys "practicable"; com que semblava que cada cop m'acostava més a Empuriabrava jo anava confiant en el GPS, fins que vaig trobar una tanca al mig del camí que només em donava l'opció de fer mitja volta.

En fi, menys mal que un cop arribo al restaurant tinc la primera bona notícia: totes les meves jugadores venien al sopar, però sobretot, que un dia abans (entrenament del dijous al que no vaig poder assistir per atac d'al·lèrgia) no només 6 jugadores meves havien anat a l'entrenament (un récord per ser dijous i més ara que ja fa dues setmanes que la temporada s'ha finiquitat) si no que davant la meva absència es van posar a entrenar, a fer un 3x3... el fàcil hagués estat escaquejar-se, però elles no, es van posar a entrenar. Ja sé que potser ho considereu una tonteria però són coses que et demostren valors que, al menys per mi, són molt importants. Bravo noies.

Després del sopar, a les postres, estona per al "divertimento": cada integrant dels dos equips tenia una "banda" commemorativa de la temporada; i allà hi havia títols de miss i mister a tort i a dret...una estona divertida.

Obviament el sopar no podia acabar així i després, tots a fer el toquillo a un lloc que em va agradar prou, a Empuriabrava, el Captain's: bona música, bona ambientació...faltava que el gintònic enlloc de portar-me'l en got de tubo ho fessin en un got ample...però la perfecció no existeix. És ben bé que un perd el ritme eh? Mai he estat un gran bebedor (i millor que així hagi estat) però abans podien caure dos combinats amb poca estona fàcilment, ahir em va costar acabar-me l'únic que vaig fer. L'avantatge? arribo a les 3 a casa, m'aixeco a les 8 (amb dues aixecades a la matinada pels plors dels petits de casa)...i estic quasi com nou...això si, si em permeteu vaig a fer-me el primer cafè del dia...