Des d'inici de la temporada semblava clar que els tres primers estarien a la fase final, i potser el "sorprenent" ha estat el Real Madrid però si quan es van fer les eliminatòries els "merengues" es van guanyar l'oportunitat de ser aquí ho hem d'acceptar (ufffffffff, menys mal però que van perdre en semifinals eh?). Per molts analistes, aficionats, etc, l Olympiakos i el Barça, per plantilla, pressupost i demés, haurien d'estar aquí. Però l'esport és l'esport.
Fa 8 anys, el 2003, Barcelona ja va viure una final four a casa, amb un resultat moltr més positiu pels culés...conquerir la seva primera Eurolliga!!! Després de multitud d'intents frustrats (els aficionats recordareu les finals amb Jugoplastika de Split, la del tap il·legal de Vrankovic a Montero a París, etc...), el 2003, a casa, amb Pesic a la banqueta i amb jugadors a la pista com Bodiroga, Fucka, Navarro, Jasikevicius, De la Fuente... es va assolir la fita. I jo ho vaig veure en directe.
Doncs si, un servidor aleshores va disposar d'una entrada per anar a veure la Final Four Barcelona 2003. En aquella època un anava a tots els clínics haguts i per haver, a totes les xerrades que es feien pels entrenadors, per d'aquesta manera anar formant-me en aquest món (de fet, aquell estiu estaria a Màlaga obtenint la titulació d'entrenador superior). L'Associació Catalana d'Entrenadors tenia una sèrie d'entrades reservades i mira, ves per on, vaig poder disposar-ne d'una. En aquell temps anàvem sovint en Dejan, en Gaspar i jo mateix. Érem uns malalts d'això. Si algú dels tres no podia anar a un clínic ens passàvem la informació del que havien dit l'endemà mateix. Potser pel nostre esforç (i per la punta de sort que s'ha de tenir) els tres hem pogut tastar la mel del bàsquet professional, a l'ACB en Dejan i en Gaspar i a Lliga Femenina un servidor.
M'enrecordo d'aquell cap de setmana de maig del 2003 molt bé. Divendres i dissabte matí hi havia uns clínics de força nivell a "el Picadero", després a la tarda hi havia, divendres i diumenge, la pròpia Final Four al Sant Jordi. Què fer dissabte tarda i diumenge matí? fàcil., veure bàsquet, i és que a la pista annexa al Palau Sant Jordi s'hi celebrava una competició de juniors amb 8 dels millors equips d'Europa. M'enrecordo de la intensitat d'aquells dies, de com els somnis de futur en el món del bàsquet es barrejaven amb les ganes, com a culé, que el Barça aixequés la copa de guanyador. Les ganes d'aprendre d'aquells mestres que movien i gestionaven les peces (jugadors de bàsquet) eren il·limitades; Pesic, Messina, Ivkovic, Ataman; quatre mestres, quatre estils...i un servidor a la grada xalant...quin gran cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada