èxit o fracàs (escrit corresponent al 13 de maig)

Èxit o fracàs, guanyar o perdre...aquesta dicotomia la tractaven ahir a Banda Ampla de TV3. Admeto que tampoc vaig veure'l tot (entre l'hora que era, que un servidor estava cansat,...) però si el suficient per captar diferents opinions interessants.; de fet el bo que té Banda Ampla és que molts dels que opinen tampoc són experts en la matèria sinó que simplement són gent "del carrer" que opina sobre un tema concret.

Tots tenim la nostra opinió sobre l'èxit i el fracàs. Com definiríeu l'èxit? com allò d'assolir el que algú desitja? i si per aconseguir això resulta que has provocat un perjudici sever (volgut o no) a tercers, seria essent èxit el que has tingut? Potser, com algú dèia, si haurà estat un "èxit personal" malgrat la societat no ho entengui així...tot els dictadors, per exemple, serien exitosos.

I parlant de dictadors i societat, potser aquest últim terme "societat"  va ser la paraula que més va sortir en el debat...i a mi això em fa una mica de ràbia. Em fa ràbia perquè la majoria acabem (parlo en 1ª persona del plural com a deferència però realment me'n desmarco) culpant a la societat pels actes que acabem fent. La societat ens marca que hem de tenir un cotxe d'aquest tipus, una segona residència, guanyar una competició per ser reconegut...?, realment és així? Excuses de mal pagador. La gent parla de la "dictadura de la societat", però caiem en aquesta dictadura si volem. He parlat diverses vegades dels reptes que em vaig marcantr tant a nivell esportiu com en altres àmbits; doncs, per exemple, per mi serà un èxit el dia que acabi la meva primera marató, encara que sigui amb un temps irrisori, com va ser un èxit quan vaig acabar la primera carrera de 10mil metres. Potser per la societat només seria un èxit si acabés primer, però com que jo sé l'esforç que és per una persona que fa pocs anys era incapaç de fer 500 metres sense esbufegar, acabar cada cursa, per mi, ja és un èxit.

Obviament també es va parlar de l'èxit en el món econòmic, empresarial...amb la que està caient en aquests darrers anys és normal. Quan parlaven d'això, un espectador va enviar un missatge amb una frase que la trobo brutal i que passarà a formar part d'aquelles que tots tenim com a referent en el dia a dia: "l'emprenedor o guanya o aprèn, mai perd". No la trobeu brutal? Potser me l'escriuré darrera la porta del despatx per llegir-la aquells dies que un creu que tot surt malament. De fet, tots som emprenedors en certa manera, no em negareu que s'ho ha de ser per anar superant el dia a dia, continuament ens hem de reinventar...per tant, a guanyar i a aprendre cada dia...començant per ja!!!