Una carrera que va estar a punt de començar en diverses vegades però que, de fet, no va començar mai. A Quart, enguany, concorren 4 llistes (PSC, CIU, AxQ que és la marca blanca de ERC i PP) però quan jo vorejava els 18 anys només eren dues les llistes que es presentaven: PSC i CIU. L'alcalde d'aleshores, en Pere Cabarrocas de PSC, tenia clar que no aniria a les seves llistes ja que el partit que ell representava distava bastant dels meus ideals (i ara més que abans); obertament mai m'havia plantejat de que m'unís al projecte però mitjançant amics comuns sempre em sondejava, donant-li jo llargues.
Els de CIU eren més clars a l'hora de plantejar-m'ho. De fet, diguem que en aquell moment era un "un bon partit" jo i no pas per les meves ànsies en la política municipal; el que passa és que ja sabeu que en un poble es vota a la persona i com més coneguda sigui aquesta millor. En aquells moments crec que jo era bastant conegut, més que res pel fet que estava en quasi totes les entitats que hi havia llavors en el poble; estava a les juntes del Club Bàsquet Quart, d'on era també entrenador, vice-president de la Comissió de Festes, a la junta també del GRIC (Grup Recreatiu i Cultural de Quart), col·laborava amb la revista del poble, en la cavalcada de Reis, etc... vaja, que un sortia quasi a la sopa.
Un dia vaig estar a punt de caure en "l'error" (dit això amb tot el carinyo de la gent que es presenta a les llistes eh?) d'estar en una candidatura. Crec que era en les eleccions del 1999, i després de molt insisitir per part del candidat de CIU vaig participar en les reunions prèvies; la intenció era anar de número 3. Molt poc abans de tancar les llistes vam anar a veure al president comarcal de CIU a "presentar-nos-hi" i allà se'm va caure les benes dels ulls. Potser és una tonteria però va passar una cosa que em va doldre bastant. El comentari que va fer el president comarcal del partit quan ens vam haver presentat va ser, que com que els 4 primers de la llista érem tots llicenciats, per fi Quart podria estar manat per gent preparada...quina tonteria no? doncs em vaig picar molt. Què volia dir allò? que si enlloc de presentar-m'hi jo s'hi hagués presentat el meu pare que és lampista i electricista el poble ja no estaria portat per gent vàlida? Què collons he de saber més jo de gestió i de política municipal que la meva mare que és administrativa? No sé, molt postís tot plegat.
A partir de les eleccions del 2003 ja es va presentar la candidatura per ERC, més a prop dels meus ideals polítics i malgrat hi vaig col·laborar (poc, perquè no volia tornar a caure en el mateix error) amb la colla que s'hi presentava no vaig fer el pas d'entrar a llistes. Però va ser curiós, perquè en aquell any, el 2003, tots els candidats van parlar amb mi per estar a les seves llistes...un honor si, perquè no dir-ho, però molt content d'haver-me mantingut al marge. En un poble es vota la persona, però en un poble també la política serveix a vegades per enemistar-se amb la gent, i clar, res més lluny de la meva voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada