Quan intentaves entrar a afegir un nou post, apareixia una pantalla amb un codi d'error i et recomanava que anessis a un forum del propi blogger per "compartir" el que t'havia passat amb la comunitat de bloggaires. Allí, com a primera impressió et duies el fet que no estaves sol en aquest "món de l'error" i això, en certa manera, ja t'alleugeria una mica. I més quan la notícia d'aquestes dificultats en el blogger va trascendir la pròpia xarxa i fins i tot va aparèixer com a notícia en un butlletí informatiu a la radio.
Sabeu que un dels meus reptes, i que fins ara estava complint escrupulosament, era escriure un pots en aquest bloc cada dia, cada dia, durant un any. Fins ara ho havia conseguit, alguns dies amb més dificultats d'altres menys, alguns dies (la majoria) a primera hora del matí, en altres ocasions una mica més tard. Ara, però, he estat dos dies sense acudir a la cita. Frustrat? Enfadat? No ben bé. Un no es pot sentir responsable sobre un acte sobre el qual no hi pot tenir influència. Hauria de sentir que he fallat al meu repte si realment no hagués fet l'escrit; però no ha estat el cas. Jo he fet l'escrit, però com que no el podia publicar l'he guardat al disc dur del portàtil; avui, quan he pogut ja entrar definitivament al bloooger sense restriccions he penjat els escrits dels dos dies anteriors.
És una bona "filosofia" això de no preocupar-se en excés de les coses que no podem controlar; ahir, fins i tot, ho comentava a la xerrada de l'inici de l'entrenament dels divendres. No és bona cosa angoixar-se, frustar-se i demés per l'arbitratge, per com són les cistelles, per si la pilota bota més o menys...els esforços cal focalitzar-los en allò sobre el qual si tenim influència. Ara el blogger ja està arreglat, seguirem amb el repte que ja queda menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada