dimarts, 24 de maig del 2011

al·lèrgia

Primavera, ja se sap, un dels danys colaterals de l'estació en que la natura sembla que rebroti després de l'aturada hivernal són les al·lèrgies. Curiosament, o potser no tant, cada cop hi ha més gent que pateix al·lèrgies, per tant, segur que algun dels lectors del post d'avui es sentirà representat pel que un servidor escriurà.

Dic que pot ser no és tan casual el fet de que avui tinguem més al·lèrgies pel fet que possiblement en prendre tants medicaments (no ens enganyem, per molt que beneficiosos, són elements químics estranys que introduim d'alguna manera a l'organisme) el cos acaba perdent alguna de les defenses, acaba mostrant-se més dèbil davant l'atac d'elements estranys i pam, aqui tenim el que s'anomena una reacció al·lèrgica.

Anem-ho a definir tal com cal. Una al·lèrgia és una reacció estranya, una hipersensibilitat a una partícula o substància que si s'inhala, s'ingereix o es toca produeix uns símptomes característics. La substància a la que s'és al·lèrgic s'anomena "al·lergen" i els símptomes provocats "reaccions al·lèrgiques". Quan un al·lergen penetra en l'organisme d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest respon produint una gran quantitat d'anticossos anomenats IgE (concretament són immunoglobulines). La successiva exposició als al·lèrgens provocorà l'alliberaments d'uns mediadors químics, en concret la histamina, que provocaran els símptomes típics de la reacció al·lèrgica (llacrimeig, estornuts, picor al nas, a la gola, mucositat...).

Jo fa força anys que sóc al·lèrgic, de fet, em sembla que vaig ser dels primers als que van fer la típica prova de l'al·lèrgia de posar, sobre la pell del subjecte (en aquest cas jo) diferents substàncies susceptibles d'esdevenir al·lèrgiques i veure'n la reacció de la pell. Veredicte? al·lèrgic al polen de les gramínies, de l'olivera, dels pollancres, i als elements químics zenc i cobalt....no està malament no? Penseu que la major part de les plantes de marges, de les males herbes, etc... són gramínies.

Sempre recordaré que l'anàlisis de sang que em va fer fer el doctor quan vaig tenir un període alt d'al·lèrgia just per l'època que em feia les proves abans esmentades va sortir que les meves IgE eren de quasi 2000 (no recordo les unitats) quan en un adult normal els valors normals estan entre 20 i 150. De fet, el propi doctor em va "demanar permís" per exposar el meu cas en un congrés proper que tenia i és que era la segona persona amb IgE més altes que mai havia vist / tingut notícia (sempre és bo "sostentar" algun récord); el top l'ocupava un senyor de Cassà de la Selva que tenia una fàbrica de taps de suro i era al·lèrgic al suro...

Així doncs ja em veieu a mi tot el dia amb els antihistamínics a sobre. De fet, abans d'escriure això ja m'he pres la dosi que em tocava i malgrat això porto ja més d'una dotzena d'estornuts mentre us escric aquestes línies. Només cal paciència, començo a notar els símptomes a finals d'abril i em duren fins a mitjans juny, per tant, com aquell qui diu ja em passat l'equador...optimisme que no falti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada