fi de temporada

Després de més de 8 mesos de temporada ahir vam, a nivell de competició, posar punt i final a la temporada 2010-11. Temps hi haurà de fer les valoracions però així, a salt de mata, prou content de com ha anat tot plegat.

Pels que em llegiu, aquest any he estat entrenant a Roses, just on visc ara. Era el meu retorn al bàsquet amateur després de 3 anys treballant en un equip d'èlit, per tant, vulguis que no, calia una readaptació mental important. Passar de fer 8-10 sessions d'entrenament a fer-ne 2, de ser sempre 10-12 jugadores (sempre!! recordem que a l'èlit les jugadores viuen d'això i per tant estiguin lesionades o no venen a l'entrenament, no hi ha excuses) a no saber mai quantes seríem, tot i que com a màxim podíem ser 9....

Sigui com sigui, i com ja he dit moltes vegades en aquest bloc en altres escrits, bàsquet és bàsquet, i estic moderadament satisfet (sempre s'ha de ser autocrític) en com ha anat tot plegat. Érem un equip que, sense pretemporada, vam haver de fer unes fases per veure si podíem jugar en aquesta categoria o en una inferior. A més de ser una plantilla curta hem tingut alguna lesió, sobretot la de la Laura, de llarga durada, que ens ha mermat el número de efectius. Si ja hem dit que només teníem dos entrenaments, la cosa s'agreuja quan diverses jugadores estudien fora, per tant, poden només venir un dia a entrenament.

Davant aquestes circumstàncies calia un replantejament diferent del que tenia previst en un principi. De què serviria posar complicades normes defensives, un fotiment de sistemes en atac, etc... si això acabaria desconcertant el propi equip? A més, les jugadores venien de diferents realitats l'any passat, per tant, calia construir equip i que a partir d'un senzill ABC, les noies creguessin en el que feien... i potser això ha estat el més difícil, però també el més gratificant un cop  veus com l'equip ha evolucionat.

Obviament un equip està fet de moltes jugadores, per tant, de molts caps pensants amb opinions pròpies de com ha anat tot plegat. Hi ha jugadores que amb el pas dels mesos han millorat espectacularment, d'altres potser no tant (admeto que una de les meves missions és que cada jugadora fos millor a final de temporada respecte a l'inici i en algun cas no ho he aconseguit). Com ha equip si que hem crecut: malgrat les dificultats haurem quedat quartes (els tres equips de dalt eren molt millors que nosaltres i malgrat així o els hem guanyat o hem estat a punt de fer-ho) i haurem estat el segon millor equip defensor (sense jugar, ni un segon, en zona).

Això ens ha portat a que, segurament, tindrem plaça per jugar a 2ª catalana l'any vinent. Ara tocarà començar a planificar la temporada vinent, a tenir converses amb l'Albert, el coordinador (un deu també per ell per la feina que fa) i amb les jugadores, quina seguirà? quina no? Sigui com sigui, gràcies a totes, a l'Ester, la Laia, la Laura, la Laura (petita), l'Ariadna, l'Aida, la Joana, la Leti i la Maria...gràcies a la Lorena i a tota la gent del club per haver-me fet sentir tan bé, és molt còmode treballar d'aquesta manera. Eiii i encara que això soni a comiat no ho és eh? que dijous toca tornar a entrenar!!!...que encara haig d'aprendre molt més d'aquest equip, i del que vindrà.