Si si, tal com ho dic al títol, fa por. Parlo, obviament, de tota la crisi nuclear que hi ha al Japó. Durant aquests dies posteriors al terratrèmol i al tsunami derivat, sembla que una nova amenaça s'estén sobre tots nosaltres. Sobre tot això voldria fer alguns comentaris.
El primer, la subjectivitat de totes les notícies. Ahir sentia a la televisió una japonesa afincada a Catalunya com comentava que l'amenaça nuclear, dins el Japó, no és considerada com a tal; allà la preocupació real és per les conseqüències directes de la destrucció d'habitatges, de la desaparició de familiars, dl que tardarà a reestablir-se la "vida normal", etc. Podem pensar que en certa manera no tenen una visió global de la problemàtica però, pel meu criteri, és ben lògic: si la nostra casa s'hagués ensorrat i ens faltés localitzar algun familiar qui sap si en vida encara, estaríem preocupats per una central que, segons les autoritats, està sota control?
També durant aquests dies, i de nou és una cosa òbvia en la societat de la informació, apareixen centenars de recursos, imatges, opinions, debats, a favor i en contra de l'energia nuclear. Estem en un món on som terriblement energético-dependents i això fa que, sens cap dubte, l'energia nuclear sigui la més productiva / rentable / rendible...però amb això és suficient?
Es necessari còrrer els riscos d'un hipotètic desastre nuclear? De veritat que cal? Existeix la protecció al 100%? Em podeu dir, a priori, un país més ben preparat contra els terratrèmols que Japó? Crec que si sou sincers no us en sortirà cap, i mireu la que hi ha ara allà. El país més ben preparat contra els terratrèmols té un problema gravíssim amb unes centrals nuclears en les quals es van produint explosions que fan minvar la protecció i confinament de la radiació. Val la pena el risc?
I d'on treiem l'energia que ens fa falta? Doncs la sol·lució no és única, segur, ni fàcil, això també està clar. La primera cosa que hauríem de fer és tenir consciència de l'energia que malbaratem, si fóssim un pèl més conscients seríem més eficients i no tindríem tanta despesa, ni econòmica ni ambiental.
Una altra solució passaria per potenciar aquelles energies més netes i innocues pel planeta. Per quan començarem a agafar-nos seriosament les energies solar, eòlica, biomassa, etc...? Per quan invertirem de veritat esforços i diners en estudiar com fer que aquestes energies siguin més rendibles i rentables? Diuen que de les crisis que són bones oportunitats per fer un pas endavant, doncs fem un pas endavant cap a les renovables a partir d'aquesta crisi nuclear que sembla que comenci a haver?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada