no estem sols

Tranquils, no parlo en aquest post sobre si hi ha vida intel·ligent fora del nostre planeta, no sóc un gran seguidor tampoc de "Els Visitants" ni de cap sèrie ni pel·lícula de ciència ficció; al contrari, parlo d'una cosa molt real però, en certa manera, desconeguda també.

La setmana passada es publicava les conclusions d'un estudi internacional que ha intentat posar al dia el coneixement que tenim sobre el número d'espècies (animals, vegetals, fongs) que viuen sobre el nostre planeta. Obviament no estem sols, som nosaltres + 8,7 milions d'espècies (6,5 en terra ferma i 2,2 en els nostres mars i oceans).

No són fàcils fer aquests càlculs, sobretot si partim del que coneixem actualment que són poc més de 1,2 milions (espècies identificades i classificades). De fet els autors de l'estudi admeten un error de +/- 1,3 milions d'espècies, vaja, que podríem anar de 7,4 a 10 milions d'espècies.

I com han fet per arribar a una xifra si coneixem poc més de 15% del que en teoria hi ha al nostre planeta? Doncs a partir de patrons; van estudiar bases de dades de biodiversitat i taxonòmiques intentant trobar patrons que es poguessin donar en aquells grups més coneguts. Aplicant aquests patrons en grups menys coneguts es donaria l'estimació que hem comentat anteriorment. Si, obvi, poden ser càlculs amb prou marge d'error, però com a mínim tenim una xifra, o algú de vosaltres pot predir si hi ha 3 milions d'espècies al món o bé 100 milions (ambdós eren els límits de les hipòtesis existents fins ara).

Per a biòlegs i/o gent que els agrada la natura, el fet de saber que no coneixem més del 85% de les espècies que comparteixen espai amb nosaltres trobo que és una cosa fascinant. No només és curiositat, és ciència. Imagineu-vos trobar noves espècies i haver-ne de descriure la biologia, el comportament, etc... Seria un volum de treball ingent,però motivant com poques coses.

Per altra banda, entristeix pensar que degut a l'alt ritme d'extinció d'hàbitats, ecosistemes, etc... segur que moltes espècies s'han extingit (i segueixen fent-ho a un ritme alt) sense que nosaltres haguem tingut constància ni coneixement del que eren...i ves a saber els milions d'anys que feien que estaven sobra la terra o en el fons de l'oceà. En fi, això és com una finestra que se'ns obra davant nostre, depèn de  fins on siguem capaços de veure i de les ànsies de coneixement serem més o menys sabedors del que tenim al voltant nostre.