piulant pel twitter

Està clar que avui en dia les xarxes socials ocupen un lloc important en la vida quotidiana i cada cop és menys la gent que no té un perfil creat. Després la gent serà més o menys activa, explicarà més o menys coses, però molta gent viu en aquest submón.

De fet, cada cop hi ha més empreses que tenen un perfil de Facebook que els serveix per anunciar gratuïtament els seus productes o posar-se en contacte amb els seus clients; o rar és el programa de televisió o radio que no té el seu espai en la xarxa.

Us haig d'admetre que potser tinc facebook de fa menys d'un any i, de fet, no he entrat a l'altra gran xarxa social (Twitter) fins fa 15 dies escassos, coincidint de fet amb l'adquisicio del meu primer smartphone (un telefon d'aquests que fan de tot menys torrades amb tonyina...de moment).

Us confesso que encara no domino a la perfecció el twitter, tot i que és tan intuïtiu que des del primer moment ja et sents participant de la comunitat. M'agrada el twitter. El trobo molt útil. El fet que la gent quan hi escriu només tingui la longitud d'un sms per expressar-se (uns 140 caràcters em sembla) fa que els missatges siguin concisos i, de passada, si no interessen són fàcilment descartables.

Et fas seguidor d'algun altre usuari, o per exemple, com és el meu cas, d'algun programa de radio...i això fa que quan ells "piulen" (és a dir, escriuen) tu veus a l'instant el missatge. De moment, a part d'alguna amistat hi tinc agregats molts dels periodistes de RAC1, l'emissora que més escolto per la radio, el diari ARA, el programa del "Món a RAC1"...total, que això m'ha servit per assabentar-me molt abans de quan es va produir l'atemptat al metro de Moscou, de quan l'Osasuna va marcar el gol ahir o de quan en Pujol va fer les declaracions on admetia que s'ha tornat tant independentista.

És clar que abans podíem viure sense això, però també fa 20 anys no sabíem què era internet i ara ens sembla estrany la vida sense ell. Admeto que tenir el mòbil que tinc m'ha ajudat a entrar al Twitter ja que és molt senzill, quan tens un minut lliure esperant que es posi el semàfor verd, consultar les últimes piulades.

Ahir a TV3 van ensenyar dos polítics molt actius en aquesta xarxa, en Quim Nadal i en Lluis Recoder, tot i que el gran activador i usuari de la política 2.0 ha estat l'Ernest Benach. Ja sé que saber on han anat a sopar els periodistes de RAC1 després de retransmetre el partit no és gens important, 'però per exemple ara acabo d'obrir-lo i ja he vist que aquesta nit s'ha produït un terretrèmol a El Salvador...i si algú va veure ahir "30 minuts" vàreu comprovar com Twitter, per exemple, va servir perquè els manifestants que havien d'anar a manifestar-se per la fi del regim a Tuníssia poguessin "burlar" la policia que els estava esperant en un carrer per detenir-los.

Twitter és una eina, una bona eina, que cal saber utilitzar per trobar-la útil...però també un tornavís cal saber-lo utilitzar per al que serveix no? Per cert, el meu twitter; @david14kp...piulem per allà?

alguna cosa està passant

S'ha despertat la bèstia. Alguna cosa està passant. Podia pensar-se que lo de Tuníssia va ser aïllat, però ara tenim Egipte, tenim part d'Algèria i ves a saber qui vindrà després...diuen que Siria?

Sigui com sigui és curiós veure com les revolucions s'estenen com una taca d'oli, i benvingut que així sigui. Si el poble es revolta contra qui l'ha estat oprimint durant anys i anys és per alguna cosa; i no defenso la violència que consti, si de cas defenso que cada poble pugui viure amb uns mínims, i que la tirania d'uns pocs no passi per sobre dels drets humans de la majoria.

Si la guerra del Golf (invasió de Kuwait per part d'Iraq, uns ens recordeu?) va ser la primera guerra que es va retransmetre en directe, per l'amplia cobertura que en van fer els mitjans, aquestes revoltes les podríem anomenar les primeres revoltes 2.0, ja que moltes vegades ha estat la xarxa el mitjà que han fet servir els ciutadans per organitzar-se, sovint sense líders clars, en les protestes que han dut a terme.

I com és que tot això ha esclatat ara? El règim tunissià ja feia uns 20 anys em sembla que durava i encara més a Egipte, per què ara i no abans? No sóc ni sociòleg ni historiador, per tant, no sabria que contestar; sembla que a Tuníssia l'excusa va ser la pujada de preus dels aliments bàsics...però no crec que per això sol esclati una revolta, serà que això només va ser l'espurna que va encendre totes les repressions i censures que el poble portava anys aguantant?

Tampoc entenc massa la reacció dels governants d'occident: com és que ara exigeixen tant a les autoritats d'aquests països i durant anys han estat callats? Serà que ja els anava bé que hi haguessin dictadors portant els països i ara, davant la revolta imparable del poble, es veuen obligats a canviar el discurs? Em deixeu que sigui una mica malpensat oi?

I mentre en aquells països alguna cosa està canviant, a Itàlia cada cop el primer ministre Berlusconi augmenta de popularitat a mesura que apareixen escàndols sexuals on hi està involucrat...si és que estem en un món ben sonat!!!!

d'aquí a que sigui pensionista...

No hi ha dubte que una de les notícies dels últims temps ha estat l'arribada a un acord pel tema de les pensions i de l'edat de jubilació; un any negociant no és poca cosa. Per altra banda ja he dit més d'un cop en aquest bloc que no
és que no m'interessin les notícies econòmiques, sinó que haig d'admetre que és un camp que no el domino massa.

Potser per això últim les meves opinions acaben essent massa simplistes i directes, i segurament carents de matissos...però és que per mi 2+2 són 4, i els bons economistes no sempre hi estan d'acord.

No és que la notícia a la que fem referència no la valori com important...però és que em queda tant per arribar-hi. La gent de la meva generació estem (i hem d'estar) més preocupats pel tema d'assegurar-nos una feina, ahir sortien les dades de l'atur i a Catalunya arribem a la xifra de quasi 19% d'aturats (i a Espanya ja superen el 20%). Amb aquest panorama cal mirar què passarà al 2040.

Com us deia que en aquest tema sóc molt "simple" la primera incongruència que em ve al cap és, si allarguem 2 anys l'edat de jubilació...no estarem retardant la incorporació al món laboral dels joves, hi hauran menys places de treball disponibles no?. Un altre aspecte, si hem d'estar cotitzant tant anys per aconseguir el 100% de jubilació que ens pertoca..que passa amb aquelles èpoques d'impàs entre feina i feina? És poca la gent que té la sort de treballar tota la vida en la mateixa empresa.

Amb la reforma diuen que s'asseguren les pensions fins el 2040...jo, per aquell temps, tindré (bé, partint de la idea que hi arribaré eh?) 66 anys...uiuiuiiiiii, i que passarà el 2041 quan m'hagi de jubilar? Em sembla que el millor que podem fer és: un pla privat de pensions...la història de la formigueta tu, anar guardant cada més una petita part del sou per no dependre d'altres en el moment de la meva jubilació... tot i que, algú dubta que en els pròxims 30 anys no hi haurà més reformes per l'estil?, 30 anys en política és una eternitat...

mar o muntanya?

No m'estic pas referint al pollastre amb escamarlans, si no al fet que aquest matí estic a muntanya, a deu metres escassos de la Noguera Pallaresa, i a mitja tarda em trobaré a cinquanta metres del Mediterrani, avui toca creuar el país d'Oest a Est per canviar muntanya per mar, per canviar Pallars per Empordà.

Es pot escollir? mmmmm, a veure, es pot escollir entre pare i mare, entre Messi i Xavi,...? oi que no cal fer-ho? Doncs no seré jo qui crei precedent.

És veritat que, personalment, em passa una cosa curiosa. Quan estic en algun lloc ja sigui per feina, o en viatge familiar o el que sigui, sempre m'imagino com seria viure en aquell lloc en qüestió, i sempre m'hi acabo trobant a gust (amb algunes honroses excepcions tals com Madrid, Las Palmas...). Bé és veritat que per viure al Pirineu s'ha de ser d'una fusta especial, no tant per Sort que vulguis que no és capital de comarca amb els serveis adequats, però si per viure en algun d'aquests poblets aïllats de muntanya, on escassament s'arriben a la dotzena de veïns... Ahir, sense anar més lluny, vam anar direcció Bosc de Virós, i l'últim nucli habitat era Araós...doncs sabeu que al seu cementiri escassament hi havia 20 nínxols...; això ja dóna una idea de que la població no és que sigui molt abundant no?

A la costa avui en dia és impossible viure aïllat, a no ser que tinguis un d'aquells xalets impressionants construïts quan la llei de costes era poc menys que paper mullat, però sí que és veritat que hi ha llocs i èpoques on no has de patir el "rigor" del turisme massificat. La Costa Brava n'està plena d'aquells llocs; diumenge passat amb els nens estàvem a Punta Falconera i ahir a Bosc de Virós...dos plaers per la vista, a mar i a muntanya.

A més, personalment, tampoc m'agrada la solitud extrema que és viure aïllat; m'agraden els llocs petits però on puguis anar al bar a fer un cafè i escoltar com el company de barra parla del partit del Barça o de l'últim Ban de l'Ajuntament, deu ser que tinc un punt de xafarder que desconec.

Sigui com sigui no puc escollir entre pare i mare, no puc ni vull escollir entre Empordà i Pallars, si de cas faré una cosa (si el destí ho vol), que serà gaudir dels dos indrets.

62 espelmes

Avui un dels més fidels seguidors del bloc fa anys, per tant, em permetreu que li dediqui aquest escrit. Segur que el llegirà, i això em posa més pressió a sobre ja que vull que quedi un escrit maco, tal i com se'l mereix...i normalment, quan més ho vols més costa.

Per tant, avui no serà el cap que escrigui sinó que deixarem que siguin els sentiments, uns sentiments que precisament a ell li costa a vegades de mostrar.

És un llop de mar que per circumstàncies ha fet vida a terra ferma, per això, quan va poder va fer del "Mitjorn" el seu company d'estones de solitud a l'aigua; a vegades torna amb calamars, a vegades amb alguna sèpia, algun besug, tant li fa...l'important és l'estona que passa amb ell mateix i amb el seu amic, el mar.

Té màgia a les mans, dir que és un manetes és quedar-se curt. Cosa que s'espatlla cosa que hi posa solució; de fet, el taller que té a sota de casa podria ser com una botiga d'aquelles en la que hi trobes de tot...i si la radio que tens a casa s'ha espatllat, dins un envàs de iogurt de vidre reciclat i utilitzat com a recipient trobarà la peça a canviar, treta, potser, d'una radio vella llençada per un veí al contenidor més proper.

Des de ben jovenet ha treballat, molt, massa, tant que segurament ara el cos li vol tornar tots els excessos fets, que si mal al braç, que si a la cadera li hem de posar un "parxe", que si el genoll no s'arregla ni a la de tres...i qué? creieu que deixarà de fer alguna cosa per plànyer-se? No pas, ell ho farà, al seu ritme, però ho farà...i si no passeu-vos per casa seva i mireu com té l'hort, mireu com l'engalana per nadal, mireu totes les antiguitats arreglades i restaurades que té penjades a les parets..

Com tothom ha tingut a la vida bons moments i d'altres no tant, però el naixement dels seus primers nets l'ha rejovenit...ara ha deixat de ser el papa Àngel per ser l'avi Àngel,,,i per això avui segurament s'està esperant que els seus nets el truquin i el felicitin...no ho dirà a ningú, però ho està esperant.

I per això quan veig els seus nets penso que si jo, com a pare d'ells, els educo la meitat de bé que ho ha fet ell amb mi ja em donaré per satisfet...gràcies papa...i per molts anys!!!!!

les estades a Sort

Com us vaig explicar som a Sort; aquest poble s'ha convertit els darrers anys en el nostre destí turístic per exel·lència...s'ha d'aprofitar que hi tenim un piset on poder-nos allotjar no?

A Sort (com a per tot arreu de fet) s'hi pot anar estiu i hivern; a cada època trobaràs el seu punt d'interès. A l'estiu dominen els que van a fer-hi esports d'aventura (rafting i per l'estil) aprofitant el marc incomparable de la Noguera Pallaresa. A l'hivern, obvi, l'esquí.

Durant un parell d'estius vaig venir a passar-hi una setmana jo sol, per canviar d'aires, aïllar-me i treballar en la tesi; realment van ser dues setmanes aprofitables ja que vaig avançar bastant amb la tesi (malgrat que haig de reconèixer que ara la tinc força aparcada...que no abandonada eh?). A l'estiu hi fot una calda que no us ho podeu imaginar; Sort està molt encaixonat i això fa que a l'estiu hi faci una calor poc menys que insuportable a les hores centrals del dia; això si, al matí i al vespre/nit s'hi està de fàbula; als estius m'encantava anar a fer una volteta just abans de posar-me al llit.

En una de les setmanes que vaig venir va coincidir que a Sort és feia el Rally. No, no és pas amb cotxes, és amb caiacs a la Noguera; tota una sèrie d'activitats/competicions amb el caiac com a protagonista; I n'hi havien de força originals, per exemple, en una piscina d'aquelles blaves desmuntables de no més de 3 metres de diàmetre i 2 de fondària els raiders havien de fer les màximes voltes sobre si mateix (enfonsant-se i tornant a sortir a superficie) en 30 segons.... Ja sabeu que totes les activitats tenen els seus frikis.

Sort potser és dels llocs amb més gossos deslligats amb amos "alternatius" per metre quadrat que he vist mai, sobretot, clar està, a l'estiu. Si a Cadaqués hi trobem hippies de costa aquí els trobem de muntanya. Sort també se la coneix, obviament, per ser la "seu" de la Bruixa d'Or; ara, com que fa poc que han passat els grans sortejos, és de les poques èpoques que no trobes cua per comprar loteria, però a l'estiu és un no parar de gent que compra i compra...cal reconèixer que en Xavier Gabriel, l'emprenedor, ha fet el negoci del segle amb això de la Bruixa d'Or i que ha posat Sort al mapa.

Sort és capital de comarca, però amb menys de 10 minuts caminant te l'has atravessada; això si l'autèntic encant està, entre altres, en el seu entorn, en les dotzenes i dotzenes de petites viles, veïnats, poblets, cadascun d'ells amb la seva màgia, que et trobes pels voltants.

Us recomanaria l'estany de Montcortés, el poble de Pujalt amb el museu de les Papallones de Catalunya, el poble d'Esterri, de Rialp, Llavorsí, la Noguera Pallaresa, anar al museu dels raiers de La Pobla de Segur, Gerri de le Sal...en fi, us recomanaria moltes coses però me'n deixaria tantes d'altres...perquè no us hi passeu?

cap a Sort...

Ahir vaig començar oficialment les vacances; com veieu ho faig una mica al revés de la gent; durant el Nadal vaig treballar cada dia (fins i tot 24 i 31 de desembre a la tarda eh? que consti) i ara a finals de gener fem una setmaneta de vacances familiars.

Ens agrada anar a Sort, tant a l'estiu com a l'hivern. Tenim l'avantatge que la familia de la meva dona hi té un piset i mira, cal aprofitar-ho no? Això si, Roses-Sort, unes quatre hores no te les treu ningú, i això sense fer cap pausa, cosa que amb nens és impossible no haver-ne de fer. Tot i així, l'experiència ens ha fet programar el viatge de tal manera que dinem entrepans pel camí i així els nens, després de menjar-lo fan la migdiada, i com a mínim ens assegurem quasi dures hores de tirada llarga sense sentir les protestes dels marrecs.

Una altra conseqüència de viatjar amb els nens és que passem pel Tunel del Cadí. Abans fèiem la Collada de Tosses, que juntament amb el Port del Cantó (45 km de collada més) fèia que passéssim dues proves de resistència al mareig; amb adults encara, però amb els petits... Ara només fem el Port del Cantó (uneix La Seu d'Urgell amb Sort), que, sota el meu punt de vista no és tan feixuc com la Collada de Tosses: rectes més llargues, paisatge més obert amb millors vistes...

L'única pausa en el viatge la fem tot just superat el Tunel del Cadí, a l'àrea de Servei que hi ha en sortir a la part cerdanya. No hi trobem ningú (bé, els dos cambrers). Com de diferent devia ser menys de 24 hores enrera, diumenge d'hivern, típica carretera que agafen els xaves per tornar d'esquiar... Cacaolats calents, cafè reparador i a seguir...

En previsió del que ens esperava en arribar a Sort ens vam parar a la benzinera que hi ha just al final del port del Cantó, a 2 km escassos de Sort, a comprar llenya. Dos detalls importants: 1er, els frens fan una pudor.. mira que sé que ens baixades pronunciades no s'ha de fer servir tant els frens... i 2n, si us falla la feina feu-vos venedors de llenya: 4 troncs malparits que deixen anar unes estelles assassines que se't claven a les mans costen més de 4 euros... tot dit (em sembla que a l'estiu vinent vindré un dia carregat amb llenya de la que tinc a casa).

I no estàvem errats en les nostres previsions: us escric a les 9:55h, just a aquesta hora acabo de mirar les dades de l'estació meteorològica de Sort i estem a -9.1ºC....!!!!!...amb raó aquesta nit he dormit amb mitjons (i ni me'n recordo de l'últim dia que ho vaig fer). I sabeu què tinc ganes de fer ara? vestir-me i anar a fer un vol per fer un cafè... (tranquils, no aniré a una terrassa) i...en un moment del dia toca anar a còrrer... us explico demà si he tingut nassos de fer-ho.