Es pot escollir? mmmmm, a veure, es pot escollir entre pare i mare, entre Messi i Xavi,...? oi que no cal fer-ho? Doncs no seré jo qui crei precedent.
És veritat que, personalment, em passa una cosa curiosa. Quan estic en algun lloc ja sigui per feina, o en viatge familiar o el que sigui, sempre m'imagino com seria viure en aquell lloc en qüestió, i sempre m'hi acabo trobant a gust (amb algunes honroses excepcions tals com Madrid, Las Palmas...). Bé és veritat que per viure al Pirineu s'ha de ser d'una fusta especial, no tant per Sort que vulguis que no és capital de comarca amb els serveis adequats, però si per viure en algun d'aquests poblets aïllats de muntanya, on escassament s'arriben a la dotzena de veïns... Ahir, sense anar més lluny, vam anar direcció Bosc de Virós, i l'últim nucli habitat era Araós...doncs sabeu que al seu cementiri escassament hi havia 20 nínxols...; això ja dóna una idea de que la població no és que sigui molt abundant no?
A la costa avui en dia és impossible viure aïllat, a no ser que tinguis un d'aquells xalets impressionants construïts quan la llei de costes era poc menys que paper mullat, però sí que és veritat que hi ha llocs i èpoques on no has de patir el "rigor" del turisme massificat. La Costa Brava n'està plena d'aquells llocs; diumenge passat amb els nens estàvem a Punta Falconera i ahir a Bosc de Virós...dos plaers per la vista, a mar i a muntanya.
A més, personalment, tampoc m'agrada la solitud extrema que és viure aïllat; m'agraden els llocs petits però on puguis anar al bar a fer un cafè i escoltar com el company de barra parla del partit del Barça o de l'últim Ban de l'Ajuntament, deu ser que tinc un punt de xafarder que desconec.
Sigui com sigui no puc escollir entre pare i mare, no puc ni vull escollir entre Empordà i Pallars, si de cas faré una cosa (si el destí ho vol), que serà gaudir dels dos indrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada