la iaia

Avui fa un any que la flama de la iaia Carmen (Carme, però sempre li havíem dit Carmen) es va apagar. Els últims anys ja estava en una residència i poc a poc s'anava fent petita petita...fins que ens va deixar.

Quan algú proper acaba marxant sempre és millor quedar-se amb les imatges maques, amb els records imborrables, a vegades de coses quotidianes; i és que la iaia Carmen ens venia a buscar a l'escola i ens portava a casa seva, al carrer Hortes...i mentre miràvem la tele berenàvem, i no ens hi posàvem pas per poc: pa amb tomata i truita o tonyina (de la Masó, poca broma).

A tres quarts de 7 sortíem i anàvem al carrer Ballesteries, on hi havia l'oficina de la Lampisteria dels meus pares; normalment ens aturàvem al Colmado que hi hava a Santa Clara.

I com oblidar el seu braç de patata (farcit de carn i tonyina) i sobretot les platades de carn arrebossada que feia de segon. I l'hort que durant un temps van treballar a La Creueta abans de mudar-se a Fornells.

En fi, molts records quotidians...els àpats familiars amb els parents d'Hostalric, cantant el "rititiu" a la comunió de la meva germana, i tantes coses que sempre perduraran a la nostra memòria...

Un petonet iaia Carmen...vas donar records a l'avi Josep?