dimarts, 21 de desembre del 2010

orgullós de pertànyer a aquest país

Diumenge va ser un d'aquells dies que un es sent orgullós de pertànyer al país que pertany. Per què? doncs per la resposta de la gent a "La Marató" de TV3.

Tots (o gairebé) d'una manera o altra patim aquesta crisi ecoòmica que afecta les nostres butxaques; malgrat això, la gent d'aquest país ha estat capa de donar més de 7,3 milions d'euros (quasi 1200 milions de les antigues pessetes) per una causa com la de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Record absolut de recaptació!!!!!

No és per sentir-se orgullós? Si, ja sé que els malpensats de torn diran que potser hi ha empreses que el que fan és donar uns diners per a netejar consciències (desgrava en ser una donació), o que ves a saber on van a parar aquests diners, en si els artistes que van actuar-hi ho van fer totalment de franc, etc etc, però com que jo encara penso en la bondat de determinades accions doncs, què voleu que us digui, trobo que és una forma de col·laborar en una bona causa.

Sobretot, segons el meu punt de vista, hi ha dues coses que són les que impacten més. Primer, que pràcticament en tots els pobles de Catalunya hi ha activitats que s'organitzen per recaptar fons, és a dir, gent que altruistament dedica eforços, temps, etc, en organitzar una activitat en benefici d'altres i, segon, fa uns anys era habitual en totes les cadenes de televisió organitzar telemaratons, gal·les solidàries, etc... però en cap cas es recollia el que es recull a Catalunya...i curiosament de fa uns anys ja pràcticament no es fan gal·les d'aquestes, segurament perquè no porten l'audiència que voldrien no? i ja se sap, o hi ha audiència o s'ha acabat ser solidaris.

Tampoc ens hauria d'estranyar que els catalans fossim tan generosos, de fet, portem anys sent solidaris amb la resta d'Espanya no? (apa, ja he colat la falca política).

I un últim esment a tots i cada un dels anònims i no tan anònims afectats per aquestes lesions; són un exemple de superació tal que quan després t'emprenyes o t'enfonses per qualsevol ximpleria diària ens hauria de caure la cara de vergonya. Aquesta gent que hauria de tenir tot el dret del món a enfonsar-se, en la majoria dels casos acaben treient força d'on sigui per moure el bloc de ciment al qual estan enganxats. Un exemple per tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada