dimarts, 14 de desembre del 2010

les autèntiques piles duracell...duren i duren

No sé pas on, mira que quan els banyo no veig pas cap recipient on puguin anar les piles, però els meus fills n'han de dur per nassos, si no és que no ho entenc.

D'exemples n'hi haurien molts, però us explico l'últim, el d'aquesta nit. Quan posem els dos nanos a dormir, als volts de les 9 del vespre sovint hem d'acabar per treure el petit de l'habitació i fer-lo dormir al cotxet; bàsicament perquè, en compartir habitació, un per l'altre es comencen a dir coses, a jugar, a cridar, a vegades es llancen els pelutxos d'un llit a l'altre...en fi, ganes de jugar (quan en teoria arriben cansats de l'escola i llar d'infants...i de fet aixì és perquè a vegades gasten un humor...).

A les dues se'ns desperta el petit plorant, crec que somnia, i de fet no és inhabitual que això ens passi cada nit. Dos o tres minuts d'agafar-lo a coll i es calma. Torna el silenci...però a les quatre, ai a les quatre. Els dos cridant-me a mi (ho diuen tant clar això de "papa" que no puc fer veure que no ho sento) drets al llit; l'Eudald es calma relativament ràpid, l'Oleguer no tant.

L'hereu ja s'ha tret el sac de dormir en el que dorm argumentant que te calor, però vol que l'abrigui amb la manta d'en Micky Mouse, i vol la pipa, i diu que vol el biberó (són les 4:15h, el biberó vindrà a les 7:50h!!!!) que vol que li faci manyagues a la cara per calmar-se, etc... Fins a quatre vegades he pensat que dormia, he tornat al llit, i les quatre vegades, quan apuntalava el meu cul sobre el matalàs tornem-hi..."papa...vull el biberó!!".

A les 5 ha arribat el relleu en dos sentits: l'Oleguer s'ha adormit i s'ha despertat l'Eudald...i un servidor ha claudicat al llit i ha estat la meva dona la que s'ha hagut d'aixecar...i pel que m'ha dit fins les 6 ha durat el xou.
I després d'això, obviament he passat del meu despertador (posat a les 6:20h) i m'he llevat amb el so gens discret del despertador de la meva dona, a les 7:45h (vet aquí que fins ara no he pogut escriure el post).

I perquè dic lo de les piles? Doncs perquè ha estat despertar-los, posar un CD de música (ara el que tenim posat a casa és el de la "Marató" d'aquest any) i veiéssiu com han començat a ballar un i altre...i la meva dona amb un ull cluc fins que no ha pres el suc de taronja i ha passat una bona estona i un servidor no essent persona fins que no ha pres la dosi de cafeïna... però d'on treuen les piles aquests nanos????

1 comentari:

  1. Quina por em fas. Jo espero que el petit ensenyi al gran a dormir, perquè si no em veig amb aquest mateix panorama d'aquí a poc més d'un any.

    ResponElimina