doncs jo ho veig així

Avui us vull fer una recomanació, la d'un llibre. El títol és el mateix del post "Doncs jo ho veig així" i l'autor en Xavier Sala i Martín, suposo que el coneixeu, doctor en economia per la universitat de Harvard, catedràtic de la universitat de Columbia i professor visitant a la Pompeu Fabra...però algú potser us sona per ser l'home de les mil americanes (i cap de discreta).

Aquest llibre va arribar a les meves mans el dia de Sant Jordi de l'any passat, potser va ser un regal carregat d'intencions perquè qui me'l va regalar m'acusa a vegades de no saber estalviar. Sigui com sigui és un gran llibre, un recull dels articles que una vegada al mes (a partir de febrer la col·laboració serà cada quinze dies) publica a La Vanguàrdia.

En Xavier Sala i Martin no deixa indiferent, i suposo que té tants defensors com detractors. Forma part d'un grup de grans economistes "mediàtics", que amb les aparicions a la radio intenten (i aconsegueixen la major part de les vegades) explicar amb paraules planeres entenedores pel gran públic els ets i uts de l'economia. Important, i més en aquests temps que sembla que és el TEMA. A part d'en Sala i Martín trobaríem en Niño Becerra, en Gouda, en Torrecilla, en Bel i algun més que ara no em ve el nom.

Em decideixo recomanar aquest llibre que fa temps que he llegit pel fet que molts dels articles que hi surten són plenament vigents i ajuden a comprendre la realitat actual. A més, amb el seu to irònic-sarcàstic a vegades és capaç de treure punte a les coses i dornar-li una visió que mai abans se'ns hagués acudit. Per exemple, sabeu que la majoria de futbolistes d'èlit són nascuts a la primera meitat d'any? explicació: imagineu-vos un equip cadet que necessita que un jugador infantil per un cap de setmana, moltes vegades agafarà aquell infantil més desenvolupat, més "grosset", més semblant físicament als cadets, i aquest infantil millorarà molt més (serà més competitiu en un futur) entrenant amb gent més gran que no pas un altre.

Un altre, està en contra de la prohibició de fumar, malgrat ell no és fumador perquè diu, per exemple, que no és veritat que els fumadors costin diners a la sanitat pública, perquè si els fumadors no es moren per fumar (per exemple als 65)  ho faran per altres coses més endavant (per exemple als 85) i durant aquests 20 anys segur que han costat diners a la sanitat pública o potser als 85 s'acaben morint per Alzheimer...encara molt més costós.

No sé, hi ha moltes exemples com aquests dos. El que dèiem, pots estar-hi d'acord o no (jo hi ha coses que les comparteixo i d'altres que no) però com a mínim et fa rumiar...i només per això ja val la pena llegir-lo.