Efectivament el 13 d'octubre començava amb un post una mica punyent anomenat "12 d'octubre...dia de la Hispanitat?". Vist amb prespectiva aquell primer post era com una declaració d'intencions, en el sentit que en aquests cent dies no he tingut recances a manifestar la meva opinió d'allò que m'ha passat pel cap. Llegint el meu bloc us podeu fer una idea de què és el que penso de la política, de l'estat, de l'actualitat...fins i tot us vaig dir què havia votat a les eleccions!!!
Pot tenir això un lleuger tint d'exhibicionista, però de vertitat que no ha estat la meva intenció. Simplement no em molesta manifestar el que penso ni que l'altra gent sàpiga com sóc: no hi ha un David (o un Kp, depèn com en coneixeu) de portes en fora i un altre ben diferent portes en dins; quan m'assec davant l'ordinador simplement començo a escriure i surt el que surt. No penso en el que diran...i és que aquesta ha estat una constant no només d'aquests 100 dies, sinó dels cent anteriors...i abans.
El fet de ser tan espontani també es nota en que mai he rellegit els meus posts una vegada publicats, de fet, potser heu trobat alguna falta d'ortografia perquè no els he repassat una vegada escrits i abans de publicar-los. No escric per un diari o revista, escric en el meu diari, per tant per aquí no passen ni correctors d'estil ni ortogràfics... surt el que surt quan surt.
Malgrat que no fos el que buscava m'ha fet feliç saber que hi ha gent que llegeix el meu bloc (i que fins i tot em fot canya quan m'endarrereixo en la publicació)...això m'ha esperonat fins i tot aquells dies en que no he pogut escriure el post a primera hora del matí i he hagut de treure temps en altres moments del dia per fer-ho. Gràcies a tots, tant als que heu deixat comentaris aquí (perdó per no respondre'ls tots) com als que ho heu fet al facebook (ep, i ara també tinc twitter eh?).
Sóc una persona de reptes, i tenia el repte d'escriure un post cada dia durant un any. No ens enganyem, l'objectiu encara queda lluny, però la xifra maca de 100 dies no me la treu ningú. M'ajudareu a arribar als 365?...(menys mal que no és any de traspàs...)
enhorabona!!! i feliç 100-dia aniversari!!
ResponEliminaFelicitats pels 100 dies. Espero que compleixis el repte, per[o també espero que segueixis després de l'any.
ResponEliminaJo aquest any en farà 7 que tinc el bloc. Ha tingut els seus daltabaixos, però no ha passat un mes sense que no hagi publicat res. T'ho dic per animar-te a continuar després de l'any!
PD: Ah! I jo sí rellegeixo el que he escrit, penso que és un gran exercici (i necessari), no només per les faltes, si no per saber si has escrit el que volies expressar.
Felicitats!!! Jo me'n faig creus de la teva constància, és admirable! Recordo que quan te vaid dir que era molt agosarat fer un missatge diari me vas dir que quan no sapiguessis ben bé que posar faries receptes. Vaig pensar que el teu bloc s'acabaria convertint en un bloc de cuina "qui té tants pardals al cap com per escriure una opinió personal diària???" Doncs bé, han passat 100 dies, 100 entrades al teu bloc, i si no m'he descomptat, només 2 són receptes: IM-PRESSIONANT!
ResponEliminaUna abraçada!