ja hi tornem amb la llengua

Amb lo divertit que és fer servir la llengua (malpensats) i que sempre sigui un motiu de polèmica. Ja sé que sóc recurrent amb el tema que avui parlaré però, què voleu que us digui, hi ha coses que em fan bullir la sang.

Quan van dir que el dimarts es parlaria per primera vegada en català al Senat ja vaig tremolar perquè em temia, més o menys, el que ha acabat passant. Vagi per endavant que es considera el Senat com a cambra de representació territorial, i que, al territori espanyol, agradi o no, hi ha una llengua oficial i tres de co-oficials, per tant, quin millor lloc que el Senat per poder expressar-se amb la llengua materna de cadascú?

La reacció no s'ha fet esperar i la caverna espanyola (periodistes, polítics, etc...) han començat a etzibar tot d'opinions destinades a desqualificar tal fet significatiu. Primer de tot, vagi per endavant que, sota el meu punt de vista, malgrat això de parlar en català al Senat estigui prou bé, no deixa de ser poc més que simbòlic (recordo que si vull anar al cine m'haig d'empassar les pel·lícules en castellà...o no anar-hi).

Els detractors han començat a dir que és una despesa desmesurada en temps de crisi. A veure, contextualitzem, diuen que cada sessió amb traducció val 12000 euros...trampa!! en aquesta quantitat hi ha inclosa la despesa dels auriculars..i aquests no cal renovar-los a cada sessió. Ens queden menys de 8000 euros que deu ser més o menys el sou dels diferents traductors que hi deu haver per què, una cosa, malgrat segons la caverna pugui semblar diferent, no només es tradueix al català, sinó també al gallec i a l'euskera. Voleu que parlem de despesa? La setmana passada es va fer públic que es van fer els retrats dels exgovernants Aznar, Álvarez-Cascos, etc... per penjar-los no sé ben bé on, però són aquells retrats que es fan a l'estil de Carlos III, Felipe V, que tots hem vist als llibres d'història del cole. Doncs van costar 96000 i 118000 euros respectivament...a ple segle XXI no es podia fer una foto ampliada?

Què els fa por? L'expresident de la comunitat de Madrid, el socialista Joaquin Leguina va dir que quines concessions faríem els nacionalistes a ells després que ells ens fessin aquest favor? Quins pebrots!!! Es pot voler parlar en català sense ser nacionalista no?

Si tant molestem jo sé una solució....si volen ens n'anem eh?

Ahir a la tertúlia de RAC1 vaig sentir l'Ernest Benach (quin gran fitxatge per les tertúlies), expresident del Parlament de Catalunya que va dir una veritat com un temple. La gent que és monolingüe no té ni tanta facilitat per aprendre idiomes, ni és tant sensible al que significa la llengua materna per nosaltres, que la tenim diferent. Això ho havia dit jo ja en una tertúlia en un pub de Cardiff quan vaig visitar la seu de l'empresa per la que treballo, la noia txeca que estava fent una estada i jo opinàvem el mateix...els que tenen la llengua anglesa com a materna rarament aprenen una altra llengua...en fi, no ho necessiten.

El que si em rebenta (però cada cop menys perquè ja es veu el peu que calça) és la reacció de la Sánchez-Camacho, ella va dir que no parlaria mai en català al Senat...però en canvi al Parlament si que parlar i parlarà en castellà de tant en tant...això se'n diu..coherència?