el plaer de riure

Em considero una persona optimista i que intento estar alegre malgrat que les circumstàncies a vegades s'entossudeixin a fer-te perdre el somriure. Hi ha diferents estudis que mostren els beneficis de riure i, fins i tot, d'uns anys ençà existeix una nova teràpia anomenada risoteràpia, que, com indica el seu nom, treballa amb el riure com a eix central.

Doncs en el dinar del 6 de gener, a casa, sol haver-hi sessió gratuïta de risoteràpia. És un bell i vell costum, vigent quan encara els avis paterns eren vius, de fer un dinar familiar el dia de reis amb els parents d'Hostalric. Ara és rotatiu i un any ho fem a peu del Montseny (Hostalric) i el següent a peu de les Gavarres (Quart).

Si ho treiem de context evidentment no fà riure, però al voltant de conceptes com codony de ta mare, "que se ha matao Paco" o "hola Edu, soy Navidad" som capaços de construir una història que fagi treballar com mai el diafragma, que no parem de riure vaja.

Això evidentment es crea per la complicitat entre en Josep i el meu pare, la meva mare i la Carme, en Pau, en Marc, la meva germana Anna i en Ricky, la Montserrat (que ahir de tornada a casa em va confessar que el dinar se li havia posat una mica malament de tant riure) i com a estrella convidada la meva iaia Teresa.

És obvi que les coses no sempre s'han d'agafar amb frivolitat i que a vegades cal una dosi de seriositat en el dia a dia o quan les circumstàncies personals així ho obliguen però, de veritat, trobeu moments per riure, i si pot ser en companyia millor (més que res per què si us enganxen rient sols pel carrer potser aixecareu sospites d'alienació mental, que la societat d'avui en dia no està preparada per veure gent rient sola pel carrer).

I amb un somriure i un bon got de llet calenta amb cereals EKO (mira que feia anys que no ho tastava això) un servidor ja està preparat per encarar el dia post-reis amb optimisme. Fins demà!!