de la gana en fem el que volem

Amb una mica de retard arriba el post d'avui, molt breu perquè ja sabeu que és dia 5 i m'haig de preparar per anar a esperar els reisssss. Us volia comentar una coseta que em va passar ahir i avui, tot i que en menor mesura.

Per qüestions de feina ahir vaig haver de fer mil coses en poc temps, anar a Mataró a buscar un aparell que necessitava, programar-lo en arribar a la feina i engegar un projecte que tenia que començar-se ahir, si o si, i a més anar a fer les meves primeres (si si) primeres compres de reis...

En resum, que eren les 7 de la tarda i encara no havia dinat; de fet, no havia ingerit res sòlid des de les 9:30h del matí. Evidentment, pels que em coneixeu, el meu cos té prou reserves grasses (tot i que cada cop menys eh?) per aguantar això i molt més, però no deixa de ser curiós com, normalment, quan passa mitja hora o tres quarts de l'hora habitual de dinar tenim molta gana però, un cop superat aquest moment crític, la sensació de buidor a l'estòmac desapareix...com a mínim a mi.

Res doncs, perdoneu, però algú ho havia de dir....sigueu bons i no oblideu de deixar alguna cosa de menjar als Reis, que ells encara han de fer més feina en més poc temps.